Faran

Faran o Paran (Pharan) és un desert al sud de Palestina entre aquesta regió i Egipte. És un lloc esmentat a la Bíblia hebrea. I un dels llocs on els israelites van passar part dels seus 40 anys vagant després de l'Èxode, i també va ser una llar per a Ismael i un lloc de refugi per a David.

Faran

Tipus	lloc de la Bíblia desert
30° 18′ 12″ N, 34° 46′ 36″ E

El seu nom derivaria del Wadi Feiran un riu de la regió al nord-oest del Sinaí, prop de la costa del golf de Suez. Hi ha una església del segle v que fou la seu d'arquebisbes després del 400. Al-Idrissí esmenta una ciutat que es deia Feiran el 1150 i al-Maqrizí l'esmenta el 1400.

En la tradició cristiana

Tant Eusebi (al seu Onomasticon, un diccionari bíblic) com Jeroni van informar que Paran era una ciutat al desert de Paran, a l'Aràbia Deserta (més enllà de l'Aràbia Nabatea), al sud-est d'Eilat-Paran. L'Onomasticon, sota Pharan, afirma: «(Ara) una ciutat més enllà d'Aràbia adjacent al desert dels sarraïns [que vaguen pel desert] a través de la qual els fills d'Israel van anar movent-se (acampant) des del Sinaí. Situada (diem) més enllà d'Aràbia al sud, a tres dies de viatge a l'est d'Aila (al desert de Pharan) on les Escriptures afirmen que habitava Ismael, d'on els ismaelites. També es diu (llegim) que (el rei) Codollagomor va fer trossos els que es trobaven a “Pharan, que és al desert”.»

Abraham envia Agar i Ismael al desert, il·lustració de Gustave Doré

La menció d'Eusebi de Codollagomor fa referència a una possible menció anterior de Paran a Gènesis 14:6, que afirma que mentre ell i els altres reis aliats amb ell feien campanya a la regió de Sodoma i Gomorra, van derrotar «els horites a les seves muntanyes de Seïr, fins a Elparan, al límit desert».^[1]

Sebeos, el bisbe i historiador armeni, descrivint la conquesta àrab del seu temps, va escriure que els àrabs «es van reunir i van sortir de Paran».^[2][3]

En la tradició islàmica

Segons Wahb ibn Munàbbih, hi havia un Tal·l Faran (‘Turó de Faran’) als afores de la Meca, esmentat al seu llibre Kitab at-Tijan, una recopilació de folklore àrab preislàmic.^[4] Ibn Munàbbih va suggerir a més una identificació per a Tal·l Faran com el «turó dels Dos Fugitius», un lloc on la tribu Júrhum va trobar Agar i Ismael i els va considerar dos fugitius.

El geògraf àrab al-Maqdissí (m. 991) va esmentar al seu llibre que el Mar Roig es ramifica en dos «a l'extrem del Hijaz, en un lloc anomenat Faran».

L'associació de Paran al Gènesi 21:21^[5] amb Ismael i els ismaelites és afirmada pel geògraf musulmà Yaqut al-Hamawí (m. 1229) que escriu «Faran, una paraula hebrea arabitzada, un dels noms de la Meca esmentats a la Torà».^[6] Les tradicions islàmiques i àrabs sostenen que el desert de Paran és, en termes generals, el Hijaz, la meitat nord de la Tihama, que s'estén al llarg del costat est del Mar Roig començant des del Jordà i el Sinaí,^[7] i que el lloc específic on es va establir Ismael és la Meca, prop de les muntanyes de Paran.^[8]

El «Desert de Paran» també s'interpreta com a Hijaz en una antiga traducció àrab del Pentateuc samarità.^[9] Quan es va traduir a l'anglès el 1851, es va descobrir que incloïa una nota a peu de pàgina que feia aquesta interpretació.^[10]

El nom «Paran» o «Faran» s'ha utilitzat sovint per referir-se específicament a la natura salvatge i a les muntanyes properes a on es troba la Meca.^[11] Al-Hamdaní (m. 947), al seu llibre Geografia de la península Aràbiga, diu que les muntanyes de Paran al voltant de la Meca van rebre el nom de Paran, fill d'Amalek.^[12] As-Samaní, al seu Llibre dels nàssabs, també diu que el nàssab Farani deriva de les muntanyes de Faran, prop de la Meca, al Hijaz.^[13]

Ubicació geogràfica

El desert de Paran sovint s'associa amb el Mont Sinaí, a Egipte, i hi ha algunes proves que originalment podria haver-se referit a la part sud de la península del Sinaí.^[14] El 1989, el professor Haseeb Shehada, en la seva traducció de la Torà samaritana, va suggerir una identificació del desert de Paran amb el desert de l'Aràbia occidental, que avui es coneix com a Hijaz.

Més recentment, Uzi Avner ha argumentat que el desert bíblic de Paran estava situat a la regió muntanyosa meridional de la península del Sinaí, que abastava el Wadi Feiran. Avner argumenta que les inscripcions del període nabateu que porten el nom o cognom «Paran» indiquen que la població local ha conservat el nom geogràfic bíblic d'aquesta zona durant segles.^[15]