Passy-lès-Paris

Passy-lès-Paris,^[1][2] avui dia abreujat a Passy, és una zona exclusiva a la ciutat de París, França. Es troba al 16è districte, a la riba dreta del Sena.

Passy-lès-Paris

Tipus	barri
Lloc
48° 51′ 26″ N, 2° 17′ 03″ E
Estat	França
Establiment públic	Metròpolis del Gran París
Col·lectivitat territorial francesa amb status especial	París
Geografia
Limita amb	antic 10è districte de París Chaillot París Auteuil antic 1r districte de París Boulogne-Billancourt
Dades històriques
Dissolució	1860
Següent	16è districte de París
Identificadors descriptius
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu

Història

Passy-lès-Paris era una comuna de l'antic departament del Sena que fou annexionada a París l'any 1860.^[3] L'antic municipi estava adscrit a l'arrondissement de Saint-Denis.^[4]

Benjamin Franklin hi visqué durant nou anys durant la Revolució Americana quan Passy encara era un poblet separat. Hi instal·là una petita impremta per a imprimir fulletons i altres coses amb què mantenir el suport francès per la revolució. Ell l'anomenava la Passy Press. Entre altres coses, imprimia passaport, i fins i tot creà una font - "le Franklin". El 1782 imprimí un assaig anomenat "A Project for Perpetual Peace" (Projecte per una Pau Perpètua) en què explicava la ideologia per a mantenir una pau permanent a Europa. Proposava un consell governamental central amb representants de totes les nacions europees que resolgués les disputes internacionals.

Quan Franklin tornà a Amèrica el nou ambaixador estatunidenc a França Thomas Jefferson escrigué: "Quan se n'anà de Passy, fou com si el poblet hagués perdut el seu patriarca."

Llocs d'interès

Hi ha una rue Benjamin Franklin i una square de Yorktown a prop del Trocadéro.

El carrer més animat de la zone és la rue de Passy, que va de la Muette a la Place du Costa-Rica, just darrere el Trocadéro.

El cementiri de Passy és el lloc on estan enterrats famosos com ara Pearl White, Edouard Manet, Berthe Morisot o Claude Debussy.