estat dels Estats Units d'Amèrica From Wikipedia, the free encyclopedia
Pennsilvània (en anglès: Pennsylvania), denominada oficialment Mancomunitat de Pennsilvània (en anglès: Commonwealth of Pennsylvania), és un estat dels Estats Units d'Amèrica, a la regió de l'Atlàntic Mitjà. Travessada pels Apalatxes, la Mancomunitat limita amb els estats estatunidencs de Nova York al nord, Nova Jersey a l'est, Delaware al sud-est, Maryland al sud, Virgínia de l'Oest al sud-oest, Ohio a l'oest,[1] el llac Erie i la província canadenca d'Ontario al nord-oest.
Commonwealth of Pennsylvania (en) | |||||
Himne | Pennsylvania | ||||
---|---|---|---|---|---|
Lema | «Virtue, Liberty, and Independence» | ||||
Sobrenom | Keystone State i Quaker State | ||||
Epònim | William Penn | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Estats Units d'Amèrica | ||||
Capital | Harrisburg | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 13.002.700 (2020) (109,01 hab./km²) | ||||
Llars | 5.106.601 (2020) | ||||
Idioma oficial | cap valor | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 119.283 km² | ||||
Aigua | 2,85 % | ||||
Longitud de la costa | cap valor | ||||
Banyat per | llac Erie i riu Delaware | ||||
Altitud | 335 m | ||||
Punt més alt | Mount Davis (979 m) | ||||
Punt més baix | riu Delaware | ||||
Limita amb | Nova York, nord Ohio, oest Ontario, nord-oest Maryland, sud Virgínia de l'Oest, sud-oest Delaware, sud-est Nova Jersey, est Província del Quebec (1787–1791) Alt Canadà (1791–1841) Província Unida del Canadà (1841–1867) | ||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 12 desembre 1787 | ||||
Organització política | |||||
Òrgan executiu | Govern de Pennsilvània | ||||
• Governador | Josh Shapiro (2023–) | ||||
Òrgan legislatiu | Assemblea General de Pennsilvània , | ||||
Màxima autoritat judicial | Tribunal Suprem de Pennsilvània | ||||
Membre de | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
ISO 3166-2 | US-PA | ||||
Codi GNIS | 1779798 | ||||
Lloc web | pa.gov |
Encara que els suecs i els neerlandesos van ser els primers colons europeus, el rei Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia va recompensar a William Penn, fill de l'almirall William Penn, amb la terra situada entre Maryland i les Jerseys. Penn va anomenar aquesta terra Província de Pennsilvània.[2] Penn també va rebre un contracte d'arrendament a la Colònia de Delaware, que va guanyar la seva pròpia legislatura el 1701.[3] Devot quàquer, Penn va intentar crear un refugi de tolerància religiosa al Nou Món.[3] Pennsilvània va atreure quàquers i altres colons d'arreu d'Europa, i la ciutat de Filadèlfia va emergir ràpidament com una pròspera ciutat portuària.[4] Amb la seva terra fèrtil i barata, Pennsilvània es va convertir en una de les destinacions més atractives per als immigrants a finals del segle XVII.[5] Nova York, Pennsilvània, Nova Jersey i Delaware es van conèixer com les Colònies Mitjanes.[6] L'origen del nom "Pennsylvania", va ser creat a partir del cognom Penn i de sylvania, (del llatí medieval, derivat del llatí silva, 'selva, bosc' i el grec ia, 'país'). El nom de l'estat significa "el país boscós de Penn". A la regió de l'Atlàntic (119 283 km², amb població de 12 702 379 habitants 2010).
La seva capital és Harrisburg, i les dues ciutats més grans de l'estat són:[7]
Pennsilvània és un dels estats històrics de la nació, en què els fundadors del país van elaborar la Declaració de la Independència i la Constitució.
L'estat de Pennsilvània només va legalitzar les apostes esportives el 2018 i les apostes en línia el 2019.[8]
Segons dades del cens dels EUA del 2000, a l'estat hi havia censats 54.245 amerindis nord-americans (0,4%). Per tribus, les principals eren cherokees (10.756), iroquesos (2.606) blackfoot (2.284), lenape (1.356), sioux (1.297), apatxes (700), chippewa (589), shawnee (270) i canadencs i llatinoamericans (2.083).
Excepte l'estreta plana costanera de l'Erie i el SE que forma part de la plana atlàntica, la resta és alta, ocupa una secció dels Apalatxes, molt seccionada per rius (Susquehan-na, Delaware, Ohio). El clima és continental però força humit. Alzinar; boscs de pi roig i claps de roure reboll i una vegetació de coixinets espinosos al cim. Filadèlfia i Pittsburgh, amb les seves àrees metropolitanes, agrupen el 60% de la població total. Encara que eminentment industrial, són importants les activitats agrícoles: conreus de tabac, blat de moro, civada; avicultura i important ramaderia lletera. El gran desenvolupament industrial prové de la riquesa en carbó i la possibilitat de disposar del ferro de Minnesota a través dels Grans Llacs. És el primer estat dels EUA productor d'acer. Habitada per indis algonquins i iroquesos, els primers europeus que hi arribaren, al s. XVII, foren francesos procedents del Canadà. Els suecs, que hi fundaren una colònia el 1643, foren desplaçats pels holandesos i aquests pels anglesos. L'estat va ser escenari de la guerra anglo-francesa (1756-63), i veié després el conflicte entre els colons i els anglesos. Pennsilvània esdevingué independent el 1776 i l'any següent signà la constitució dels EUA. Al començament del s. XIX fou iniciada una ràpida expansió industrial impulsada per les millores de transports i comunicacions. A la guerra de Secessió (1861-65) lluità a favor de la Unió.
A la regió també hi ha colònies amish i/o mennonites no gaire grans.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.