Tetracloroetilè

El tetracloroetilè, tetracloroetí o percloretilè, és un líquid incolor, no inflamable,^[1] dens i amb una olor semblant a l'èter. Normalment usat com a dissolvent en neteja de tèxtils i metalls.

Tetracloroetilè

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	163,87541072 Da
Trobat en el tàxon	Gossypium hirsutum
Rol	contaminant, cancerigen i carcinogen ocupacional
Estructura química
Fórmula química	C₂Cl₄
SMILES canònic	Model 2D C(=C(Cl)Cl)(Cl)Cl
Identificador InChI	Model 3D
Propietats
Densitat	1,623 g/cm³ (a 20 ℃, líquid) 1,62 g/cm³ (a 20 ℃, líquid)
Viscositat dinàmica	0,844 mPa s (a 25 ℃, valor desconegut, líquid)
Índex de refracció	1,5059 (a 20 ℃, 589 nm)
Solubilitat	0,02 g/100 g (aigua, 20 ℃) 0,273 g/kg (aigua, 0 ℃) 0,286 g/kg (aigua, 20 ℃) 0,38 g/kg (aigua, 80 ℃)
Moment dipolar elèctric	0 D
Punt de fusió	−22,2 ℃ −19 ℃ −22 ℃ −22,35 ℃
Punt d'ebullició	121,2 ℃ (a 101.325 Pa) 121 ℃ (a 760 Torr)
Moment dipolar elèctric	0 D
Pressió de vapor	14 mmHg (a 20 ℃)
Perill
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps	678 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica)
Límit d'exposició sostre	0 mg/m³ (cap valor)
Punt d'inflamabilitat	45 ℃
IDLH	1.017 mg/m³
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()
Identificador Kemler	60

Síntesi

Per cloració directa de compostos orgànics amb 1-3 àtoms de carboni a 600 - 800 °C i 0,2-1 MPa i destil·lació fraccionada dels productes obtinguts.

Reactivitat

A partir dels 150 °C pot reaccionar amb l'oxigen de l'aire sota formació de fosgen.

Cl₂C=CCl₂ + O₂ → 2 Cl₂C=O

En contacte amb la humitat es descompon lentament formant vapors tòxics i corrosius (HCl, àcid tricloracètic, etc.).

Amb alguns metalls (metalls alcalins, alcalinoterris, alumini), pot reaccionar violentament.

Toxicologia

El tetracloroetilè elimina la capa protectora de greix de la pell. A partir d'una concentració de 100 ppm es produeix irritació d'ulls, vies respiratòries, pell i mucositats. La inhalació pot provocar edema pulmonar. A més pot produir cefalea, nàusees, vertigen i estats narcòtics. Es poden produir danys irreversibles en el sistema nerviós central, fetge i ronyons.

Hi ha sospites que el tetracloroetilè sigui cancerigen. (Catalogat GRUP 2A, IARC, OMS) i es relacionat amb Malalties del sistema nerviós com el Parkinson ]^[2]

El tetracloroetilè és perillós per al medi ambient, especialment els aqüífers i la vida aquàtica.

En cas de vessament recollir amb una substància absorbent i processar el residu segons normativa.