Pèrlids
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Els pèrlids o perles (Perlidae) constitueixen una família d'insectes i la més ben coneguda dels plecòpters.[1][2]



Remove ads
Descripció
- Les nimfes d'algunes espècies poden assolir grans dimensions (de fins a gairebé 4 cm en el cas de Perla marginata).
- Els estadis nimfals una mica avançats es poden distingir clarament de les altres famílies de plecòpters per la presència de traqueobrànquies a les bases de les potes.[1][3]
Reproducció
Els adults emergeixen durant l'estiu i poden viure entre 1 i 3 anys.[4]
Alimentació
Totes les espècies d'aquesta família són depredadores actives de tota classe d'invertebrats de mida inferior a la seva, encara que pertanyin a la mateixa espècie.[1][4]
Hàbitat i distribució geogràfica
Es troben àmpliament distribuïts als rius i rierols de l'hemisferi nord, amb uns pocs gèneres que s'estenen cap a l'hemisferi sud (Àfrica, Sud-amèrica i Nova Zelanda).[3][5][4]
Subdivisions
Se subdivideix en diversos gèneres, molts d'ells agrupats en dues subfamílies:
- Acroneuriinae
- Acroneuriini
- Acroneuria
- Attaneuria (Attaneuria ruralis)
- Beloneuria
- Brahmana
- Calineuria
- Caroperla (Caroperla pacifica)
- Doroneuria
- Eccoptura (Eccoptura xanthenes)
- Gibosia
- Flavoperla
- Hansonoperla
- Hesperoperla
- Kalidasia (Kalidasia radiata)
- Kiotina
- Mesoperla (Mesoperla crucigera)
- Nakaharia
- Niponiella (Niponiella limbatella)
- Nirvania (Nirvania pertristis)
- Perlesta
- Perlinella
- Schistoperla
- Sinacroneuria
- Xanthoneuria
- Anacroneuriini
- Acroneuriini
- Perlinae
- Incertae sedis
- Berekia
- Chloroperloides
- Dominiperla
- Helenoperla (Helenoperla malickyi)
- Hemacroneuria
- Japoneuria
- Klapalekia
- Macrogynoplax
- Nigroperla
- Nishineuria (Nishineuria cornuta)
- Onychoplax
- Pictetoperla[6][7]
Remove ads
Costums
Tenen un comportament força nerviós, poden realitzar desplaçaments a contracorrent molt importants i els adults són atrets per les fonts de llum. En aigües calmes, mouen llurs cossos amunt i avall per mantindre la circulació de l'oxigen de l'aigua a través de les brànquies.[1][4]
Observacions
Són molt sensibles a la manca d'oxigen dissolt a l'aigua. Si se'ls priva d'aigua corrent en un recipient de dimensions reduïdes (com un pot o una safata), és molt fàcil que morin al cap de pocs minuts. Això els fa especialment sensibles a la contaminació i els atorga un valor destacat com a indicadors de la qualitat de l'aigua.[1][4]
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads