Peronella d'Aragó

Peronella d'Aragó (Osca, 29 de juny de 1136 - Barcelona, 15 d'octubre de 1174) Peronella I d'Aragó, fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).^[1] També és coneguda com a Peronella I d'Aragó i Peronella Ramires.^{[2][3][4][5][6]}

Peronella d'Aragó

Detall de la Genealogia del Casal d'Aragó d'un manuscrit de principis del segle XV.
Biografia
Naixement	29 juny 1136 Osca (Regne d'Aragó)
Mort	15 octubre 1174 (38 anys) Barcelona (Principat de Catalunya)
Sepultura	Catedral de Barcelona
Comtessa de Barcelona
6 agost 1162 – 18 juliol 1164 (Abdicació de Peronella, reina d'Aragó) ← Ramon Berenguer IV – Alfons el Cast → Juntament amb: Alfons el Cast
Comtessa consort de Barcelona
1150 – 6 agost 1162 Juntament amb: Ramon Berenguer IV
Reina d'Aragó
13 novembre 1137 – 18 juliol 1164 (Abdicació de Peronella, reina d'Aragó) ← Ramir II d'Aragó – Alfons el Cast →
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	governant (1137–1164)
Altres
Títol	Comtessa consort de Barcelona (1150–1162) Comtessa de Ribagorça (1137–1164) Reina d'Aragó (1137–1164) Comte de Sobrarb (1137–1164)
Família	Dinastia Ximena i Casa reial d'Aragó
Cònjuge	Ramon Berenguer IV (1151 (Gregorià)–)
Fills	Pere de Barcelona, Alfons el Cast, Ramon Berenguer IV de Provença, Dolça de Barcelona, Sanç de Barcelona i d'Aragó
Pares	Ramir II d'Aragó   i Agnès de Peitieu
Germans	Jofre IV de Thouars Guillem I de Thouars
Cronologia
agost 2025	Casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires
13 novembre 1137	Renúncia de Saragossa (1137)
27 agost 1137	Confirmació d'Ayerbe (1137)
11 agost 1137	Capítols matrimonials de Barbastre (1137)
	Unió del Regne d'Aragó i el Comtat de Barcelona
Signatura

Biografia

Filla del rei d'Aragó Ramir II i d'Agnès de Peitieu, fou concebuda per donar continuïtat a la Dinastia Ximena. A la mort d'Alfons el Bataller sense descendència, una sèrie d'esdeveniments va fer que Ramir II el Monjo fos proclamat rei d'Aragó. Ramir II era vist com un rei dèbil i tan bon punt ascendí al tron aragonès ja es trobà amb revoltes internes. Poc després de néixer Peronella ja va ésser projectat el seu matrimoni amb el fill del rei de Castella en el Tractat d'Alagón (1136), amb la intenció d'unir Castella i el Regne d'Aragó. Aquesta solució fou rebutjada per la noblesa aragonesa, i al cap d'un any, l'11 d'agost del 1137, es pactava el matrimoni de Peronella amb el comte Ramon Berenguer IV en els Capítols matrimonials de Barbastre (1137). Segons les disposicions matrimonials^[7]el comte de Barcelona va posseir la sobirania d'Aragó.

A partir del 13 de novembre de 1137, el dia en què Ramir II abdicà públicament a Saragossa (Renúncia de Saragossa) davant els seus súbdits a favor de Ramon Berenguer IV donant-li la seva filla Peronella d'un any i el regne d'Aragó a perpetuïtat com a nou rei, es retirà a la vida contemplativa al monestir de Sant Pere el Vell d'Osca, cedí els seus drets reials a la seva filla Peronella i a l'espòs d'aquesta, Ramon Berenguer IV. Es considera l'inici de la Corona d'Aragó.

Ramir II d'Aragó es reservà per a si mateix la dignitat de rei, donant a Ramon Berenguer IV l'honor (propietat) del regne dels aragonesos i la potestas (poder) reial, raó per la qual, en exercir tant el dominatum com el principatum, tingué la dignitat (títol) de «regni dominator Aragonenesis» (dominador del regne dels Aragonesos) i «princeps Aragonensis», (príncep o sobirà dels Aragonesos). Per les lleis de la monarquia pamplonesa, Peronella no podia exercir la potestas, però sí que podia transmetre l'honor i tenir la dignitat, raó per la qual sí que fou anomenada reina, i en els seus testaments va fer donació del regne d'Aragó al seu fill, tot confirmant el testament del seu marit.^[1]

Matrimoni i descendents

• 1150 ∞ comte de Barcelona i Príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV; 1150, agost; Lleida^[8]
  • 1. l'infant Pere (1152- abans de 1158)
  • 2. l'infant Ramon, (1157-1196); després «Alfons» rei d'Aragó i comte de Barcelona
  • 3. l'infant Pere (1158-1181); després «Ramon Berenguer» comte de Cerdanya i de Provença
  • 4. la infanta Dolça (1160-1198)
  • 5. l'infant Sanç (1161-1223); comte de Cerdanya, de Provença i de Rosselló

Títols i successors

Articles principals: Testament de Peronella d'Aragó (1152) i Abdicació de Peronella, reina d'Aragó

El 1152 va redactar un testament pel part del seu primer fill, on donava el Regne al seu fill primogènit si aquest era mascle, amb la condició que estigués sota la dominació del seu marit Ramon Berenguer, i que aquest heretés el títol de rei si el fill moria sense descendència. En cas d'haver tingut una filla, el títol hauria repercutit en Ramon Berenguer.^[9]

El 1162, després de morir Ramon Berenguer IV, abdicà i cedí tots els seus drets sobre el Regne d'Aragó al seu fill primogènit viu, que regnà amb el nom d'Alfons d'Aragó.

El 13 d'octubre de 1173, mateix dia de la seva mort, disposà ser enterrada a la catedral de Barcelona, mitjançant testament sacramental jurat a l'església de Sant Just d'aquesta ciutat,

• A 4 d'abril del 1152: Sig+num Peronelle, regine aragonensis^[10]

• A 18 de juny del 1164: Ego Petronilla, Dei gratia aragonensis regina et barchinonensis comitissa, uxor que fui venerabilis Raimundi Berengarii, comitis barchinonensis et principis aragonensis (...) Sig+num Petronille, Dei gratia regine aragonensis et comitisse barchinonensis^[11]

Ancestres

16. Sanç III de Pamplona

8. Ramir I d'Aragó

17. Sança d'Aybar

4. Sanç I d'Aragó

18. Bernat I de Foix

9. Ermessenda de Bigorra

19. Garsenda de Bigorra

2. Ramir II d'Aragó

20. Hilduin III de Montdidier

10. Hilduin IV de Montdidier

21. ?

5. Felícia de Roucy

22. Ebles de Roucy

11. Alícia Adela de Roucy

23. Beatriu de Mons

1. Peronella I d'Aragó

24. Guillem V d'Aquitània

12. Guillem VIII d'Aquitània

25. Agnès de Borgonya

6. Guillem IX d'Aquitània

26. ?

13. Hildegarda de Borgonya

27. ?

3. Agnès de Peitieu

28. ?

14. ?

29. ?

7. Felipa de Tolosa

30. ?

15. ?

31. ?

Peronella I d'Aragó i Ramon Berenguer IV

Peronella d'Aragó Casa d'Aragó del Llinatge de Pamplona Mort: Barcelona, 13 d'octubre de 1173
Títols
Precedit per: Ramir II d'Aragó (pare)	Reina d'Aragó (Llista de reis d'Aragó) Regne d'Aragó, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb (1157–1164)	Succeït per: Alfons II d'Aragó "el Cast" (fill)