Piano de taula
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Un piano de taula, piano quadrat o piano rectangular, és un tipus de piano que té les cordes horitzontals disposades en diagonal al llarg de la caixa de ressonància rectangular per sobre dels martells i amb el teclat fixat en el costat llarg.[1]
La seva invenció s'atribueix tant a Gottfried Silbermann com a Frederici i va ser millorat per Guillaume-Lebrecht Petzold i Alpheus Babcock. Va ser fabricat en quantitat a partir de la dècada de 1890 (als Estats Units). Els cèlebres marcs de ferro colat de Steinway & Sons tenien una mida més de dues vegades i mitja superior als marcs de fusta dels instruments de Johannes Zumpe, que tant èxit havien tingut un segle abans. La seva immensa popularitat es va deure a la construcció de baix preu, amb un rendiment i sonoritat sovint limitats pel mecanisme simple i cordes dobles.[2]
Remove ads
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads