Plutarc d'Atenes

Plutarc d'Atenes (grec antic: Πλούταρχος, llatí: Plutarchus; vers 350 - 430), fill de Nestori, fou un filòsof neoplatònic grec que va dirigir l'escola neoplatònica d'Atenes al començament del segle v. Pels seus coneixements era conegut com a Plutarc el Gran.

Plutarc d'Atenes

Biografia
Naixement	350 Atenes (Grècia)
Mort	dècada del 430 (79/89 anys) Atenes (Grècia)
Escolarca de l'Acadèmia d'Atenes
400 – 432 – Sirià d'Alexandria →
Activitat
Camp de treball	Filosofia, astrologia i psicoteràpia
Ocupació	filòsof
Període	Imperi Romà i antiguitat tardana
Alumnes	Procle, Asclepigènia i Sirià d'Alexandria
Influències	Plató i Aristòtil
Família
Fills	Hieri, Asclepigènia

Era eclèctic o sincretista i entre els seus deixebles hi havia Sirià d'Alexandria, que després el va succeir al capdavant de l'escola, i Procle de Lícia. Es creu que va seguir a Iàmblic en la seva doctrina de l'eficàcia dels ritus teúrgics per portar a l'home a la comunió amb Déu.

Va escriure alguns comentaris que s'han perdut sobre el Timeu de Plató i el De Anima d'Aristòtil. Va morir a avançada edat, aproximadament el 430, segons diu Suides.^[1]