Ponç II de Cabrera

vescomte de Cabrera i de Girona i com a Ponç I, el de vescomte d'Àger From Wikipedia, the free encyclopedia

Ponç II de Cabrera
Remove ads

Ponç II de Cabrera (1098 -1145), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana. Ostentava els títols de vescomte de Cabrera (1132-1145), Girona (1132-1145) i, com a Ponç I, el de vescomte d'Àger (1131-1145).

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Thumb
Escut d'armes del vescomtes d'Àger
Remove ads

Orígens familiars

Fill de Guerau II de Cabrera[1] i d'Estefania Mala signada dita també Gelvira.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Gausfred de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
8. Guerau I de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Ponç I de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Amat de Montsoriu
 
 
 
 
 
 
 
9. Ermessenda de Montsoriu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Sança
 
 
 
 
 
 
 
2. Guerau II de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Miró de Tost
 
 
 
 
 
 
 
10. Arnau Mir de Tost
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Sança
 
 
 
 
 
 
 
5. Letgarda de Tost
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11. Arsenda d'Àger
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Ponç II de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Estefania Mala Signada
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Remove ads

Núpcies i descendents

Es casà amb Sança, dama probablement castellana. Junt amb ella van concebre els següents fills:

  • Guerau III de Cabrera, qui succeí al seu pare.
  • Ponç de Cabrera, senyor d'Almonacid i qui inicià el llinatge dels Ponce de Cabrera i els Ponce de León. (aquest fet és discutit i hi ha dubtes si no es tractava sinó del seu cosí)[1]

Fets destacats

Va acompanyar Berenguera de Barcelona, filla de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, a Castella (1128) a la seva boda amb el rei Alfons VII de Castella.[1] Aquest el nomenà alferes i li cedí territoris jurisdiccionals, com el castell d'Alboer.[1] Val a dir que en aquells temps hi havia dos Ponç a la cort d'Alfons VII: Ponç II vescomte de Cabrera, i Ponce Cabrera, cosí de l'anterior i fill de Ponç de Cabrera. Ponce de Cabrera era majordom d'Alfons VII i va participar en el setge de Baeza i en la conquesta d'Almeria.[1]

Quan va tornar a Catalunya, s'apropià per la força l'alou de Vilamajor, després d'unes aspres disputes amb l'abat d'Àger.

Va morir el 1145, segons alguns cronistes sense descendència, fet que faria suposar que Guerau III no seria el seu fill sinó el seu germà.[1]

Referències

Loading content...
Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads