Ponç II de Cabrera

Ponç II de Cabrera (1098 -1145), va ser un noble català de la Baixa edat mitjana. Ostentava els títols de vescomte de Cabrera (1132-1145), Girona (1132-1145) i, com a Ponç I, el de vescomte d'Àger (1131-1145).

Ponç II de Cabrera

Biografia
Naixement	segle XII
Mort	1162 (Gregorià) Zamora
Vescomte de Cabrera
Altres
Títol	Baró de Montclar (1132–1145)
Família	Cabrera
Cònjuge	Sança
Fills	Guerau III de Cabrera Ponç de Cabrera
Pare	Guerau II de Cabrera
Premis
alferes i majordom d'Alfons VII de Castella

Escut d'armes del vescomtes d'Àger

Orígens familiars

Fill de Guerau II de Cabrera^[1] i d'Estefania Mala signada dita també Gelvira.

16. Gausfred de Cabrera

8. Guerau I de Cabrera

4. Ponç I de Cabrera

18. Amat de Montsoriu

9. Ermessenda de Montsoriu

19. Sança

2. Guerau II de Cabrera

20. Miró de Tost

10. Arnau Mir de Tost

21. Sança

5. Letgarda de Tost

11. Arsenda d'Àger

1. Ponç II de Cabrera

3. Estefania Mala Signada

Núpcies i descendents

Es casà amb Sança, dama probablement castellana. Junt amb ella van concebre els següents fills:

• Guerau III de Cabrera, qui succeí al seu pare.
• Ponç de Cabrera, senyor d'Almonacid i qui inicià el llinatge dels Ponce de Cabrera i els Ponce de León. (aquest fet és discutit i hi ha dubtes si no es tractava sinó del seu cosí)^[1]

Fets destacats

Va acompanyar Berenguera de Barcelona, filla de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, a Castella (1128) a la seva boda amb el rei Alfons VII de Castella.^[1] Aquest el nomenà alferes i li cedí territoris jurisdiccionals, com el castell d'Alboer.^[1] Val a dir que en aquells temps hi havia dos Ponç a la cort d'Alfons VII: Ponç II vescomte de Cabrera, i Ponce Cabrera, cosí de l'anterior i fill de Ponç de Cabrera. Ponce de Cabrera era majordom d'Alfons VII i va participar en el setge de Baeza i en la conquesta d'Almeria.^[1]

Quan va tornar a Catalunya, s'apropià per la força l'alou de Vilamajor, després d'unes aspres disputes amb l'abat d'Àger.

Va morir el 1145, segons alguns cronistes sense descendència, fet que faria suposar que Guerau III no seria el seu fill sinó el seu germà.^[1]