Ponç I d'Empúries
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ponç I d'Empúries (?, ca. 990–ca. 1078) va ser comte d'Empúries-Peralada (1040-1078). A la seva mort, el territori es va dividir entre els seus fills, quedant el comtat Empúries per un costat i el vescomtat de Peralada per un altre.
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 990 (Gregorià) | ||||||||||
| Mort | 1078 (Gregorià) (87/88 anys) | ||||||||||
| Comte d'Empúries | |||||||||||
| 1040 – 1078 | |||||||||||
| Vescomte de Peralada | |||||||||||
| 1040 – 1078 | |||||||||||
| Altres | |||||||||||
| Títol | Comte | ||||||||||
| Cònjuge | Adelaida de Besalú | ||||||||||
| Fills | Ermengarda d'Empúries, Ermessenda d'Empúries, Hug II d'Empúries, Berenguer d'Empúries | ||||||||||
| Pares | Hug I d'Empúries i Guisla de Besiers | ||||||||||
 | |||||||||||
Llista
| |||||||||||
Biografia
Fill d'Hug I d'Empúries i de Guisla de Besiers.[1] Va ser l'iniciador de la construcció de la seu de Castelló d'Empúries, a la consagració de la qual van ser-hi presents els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca i el de Besalú, Guillem II, el 1064. També és edificat en aquesta època el convent de Sant Miquel de Fluvià, consagrat el 1045.[1]
Va viure en un estat permanent de lluita, almenys durant entre deu i quinze anys,[2] amb el seu cosí germà Gausfred II, comte de Rosselló, i amb el fill d'aquest, Guislabert II de Rosselló. Els motius es remetien a la mala divisió de l'herència familiar dels comtats d'Empúries i Rosselló, que havien estat de la mateixa família originàriament. A causa d'aquest conflicte, possiblement, es va convocar el segon sínode de Toluges, durant els anys 1064-1066, i que trencaria la visió tradicional del mandat de Ponç I com un de pau amb els veïns i l'Església, proposada per Santiago Sobrequés; en dit sínode es va proclamar la pau i treva de Déu, propugnat per l'abat de Ripoll i Cuixà i bisbe de Vic Oliba.[3]
A partir del sínode segurament es va viure un període de certa tranquil·litat a la zona entre les dues branques de la família. Cap a l'any 1067 es feu vassall del comte de Barcelona, al qual va reconèixer la supremacia jurídica, i l'any següent, participà en el concili de Girona amb Ramon Berenguer I, que presidí el legat pontifici Hug Càndid. Vers 1074 pactà convinença amb Guislabert II de Rosselló.[1] S'ha interpretat el jubileu pleníssim de Sant Pere de Rodes del papa Urbà II el 1088, que s'havia vist afectat per les lluites, en l'intent de retornar a la pau entre els dos senyors feudals.[3]
Mort
Ponç va morir el 1078. En el seu testament va establir un condomini del comtat entre els seus fills Hug i Berenguer, però no va ser respectat i, finalment, els germans van dividir-se l'herència, Hug va quedar-se amb el comtat emporità i Berenguer el pagus o vescomtat de Peralada.[1]
Núpcies i descendents
Es casà amb Adelaida de Besalú, filla del comte Bernat I de Besalú i neta de Ramon Borrell I de Barcelona.[1] La parella tingué vuit fills:[4]
Referències
Bibliografia
Vegeu també
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.