Carta portolana

La carta portolana és un tipus de mapa nàutic, típic de la cartografia portolana, que servia essencialment per a localitzar els ports de mar i conèixer els perills que s'hi podien trobar, com ara els corrents o la poca fondària. Les cartes portolanes no eren gaire detallades, perquè només hi interessava el que afectava la navegació, i aquesta estava basada en el cabotatge. La carta portolana era elaborada principalment amb les dades que oferia la brúixola.

Una carta portolana de 1541

La carta portolana més antiga que es coneix és l'anomenada Carta pisana, datada a l'entorn de 1296. La carta portolana mallorquina més antiga que es conserva és la d'Angelí Dolcet, de 1339. Es van seguir emprant fins avançada l'edat moderna.

Hi ha dos tipus de cartes portolanes: les que són purament nàutiques i les que són nàutico-geogràfiques (amb informació i detalls de les terres interiors). Les cartes portolanes catalanes són d'aquest segon tipus, i majoritàriament eren fetes a Mallorca.

Característiques i variants

Atles de Cresques amb el llevant peninsular i Mallorques, 1375.

El Mediterrani, Atles de Cresques, 1375.

• Són com els mapes actuals, però amb anotacions.
• Tenen una retícula en el fons que representa els rumbs o línies de direcció de la rosa dels vents.
• L'escala gràfica utilitzada s'anomena tronc de llegües, que és la distància que hi ha des de qualsevol punt cardinal fins a un punt fix de la superfície de la Terra.

Hi ha dues menes de cartes portolanes: les nàutiques pures i les nàutico-geogràfiques. Les primeres representen amb tot detall les línies de costa o litoral; s'ocupen especialment de les costes del mar Mediterrani i de la mar Negra. Les segones són les que, amb la mateixa riquesa de detalls, representen els litorals i les zones interiors; l'àrea representada abasta, a vegades, tot el món conegut. En aquesta última mena de cartes portolanes es van distingir molt les catalanes, anomenades així per l'idioma que utilitzen en la toponímia i les llegendes, encara que fossin elaborades majoritàriament als tallers de Palma, a Mallorca.

Procedència

Segons Catow, a l'obra Die Geschichte der Kartographie ("La història de la cartografia"), n'hi ha tres tipus:

• Italianes, normalment de Gènova, Venècia i Roma.
• Catalanes, amb la ciutat de Mallorca com a centre principal de producció.
• Portugueses, considerades com a derivades de les catalanes.

Debat sobre origen mallorquí o italià

La qüestió de l'origen mallorquí o italià de les cartes portolanes és viva encara. Nordenskiöld la va posar sobre la taula en suposar que la carta model va ser catalana. Winter suposa paternitat italiana a les cartes portolanes nàutiques i catalana a les nàutico-geogràfiques. Caracci (Italiani i catalani nelle primitiva cartografia medieval, "Italians i catalans en la primitiva cartografia medieval", Roma, 1958) va contestar durament aquestes hipòtesis. La qüestió va quedar atrapada en una polèmica nacionalista que no conduïa enlloc.

És indiscutible que l'obra cartogràfica mallorquina les va superar totes, que la seva estilística i la seva tècnica van crear escola, i que va influir i formar molts italians que van acabar per fer, cartogràficament parlant, obra mallorquina. Per això, quan l'infant portuguès Enric el Navegant va voler introduir a Portugal la tècnica i la manufactura de les cartes portolanes, va acudir a la recerca d'un mestre a Mallorca i va contractar el jueu Jafudà Cresques, anomenat Jaume Ribes o Jaume de Mallorca al convertir-se al cristianisme.

Cartes portolanes italianes

La copiosa sèrie de cartes portolanes italianes s'inicia a mitjan segle xiii, amb l'anomenada Carta pisana, que es conserva a la Biblioteca Nacional de França, a París. Al segle següent pertanyen la Carta de Carignano, desapareguda de la Biblioteca Nacional de Florència, on s'havia conservat durant molt de temps; l'obra cartogràfica del genovès Pietro Vesconte, l'il·lustrador de l'obra de Marí Sanuto, la de Francesco Pizigano (1373), amb influència de l'estilística mallorquina, i les de Beccaria, Canepa i dels germans Benincasa, naturals d'Ancona.

Cartografia mallorquina

La novetat de la cartografia mallorquina són les cartes nàutico-geogràfiques, totes amb estilística comuna en la representació de certs accidents i zones geogràfiques. L'obra principal de la cartografia mallorquina és l'Atles Català, de Cresques Abraham, fet l'any 1375, i conservat a la Biblioteca Nacional de França. Aquesta obra, però, no és una carta portolana sinó un mapamundi en taules.

Cresques Abraham era un jueu mallorquí que va treballar al servei de Pere el Cerimoniós i el seu fill Joan. Al taller de bruixoler l'ajudava el seu fill Jafuda. L'Atles Català és un mapa del món i de les regions de la Terra amb representació dels diversos pobles que l'habiten, amb una introducció cosmogràfica i astrològica. L'obra va ser confeccionada a petició de l'infant Joan, fill de Pere el Cerimoniós, desitjós d'una representació fidel del món. Formen l'Atles sis grans fulls de pergamí encolats sobre 12 taules de fusta, i adopta així una disposició de paravent que permet plegar-lo. Cada taula és de 69 per 49 cm. Les quatre primeres (és a dir, els dos primers fulls) contenten textos i gràfics de caràcter geogràfic, astronòmic, astrològic i calendari. El més notable del mapamundi de Cresques és la representació d'Àsia, des de la mar Càspia fins a Catai (Xina) i el Japó, en què es té en compte la informació de Marco Polo i altres viatgers i escriptors, i la rosa dels vents.

Al segle xiv destaca també l'obra de Guillem Soler, que va conrear els dos estils, la carta nàutica i la nàutico-geogràfica. Al segle xv correspon la carta nàutica de Gabriel de Vallseca, de 1439, conservada al Museu Marítim de Barcelona. És notable per la perícia en l'execució i la profusió de detalls. La zona fosca del sud-oest de la carta és una taca de tinta produïda en la visita de Chopin, amb George Sand, al palau del comte de Montenegro, a Mallorca, on llavors es conservava. Es tracta d'un detall animadament relatat per l'escriptora a l'obra Un hivern a Mallorca.^[1]

«	Nous étions dans cette même bibliothèque de Montenegro, et le chapelain déroulait devant nous cette même carte nautique, ce monument si précieux et si rare, acheté par Améric Vespuce 130 ducats d'or, et Dieu sait combien par l'amateur d'antiquités le cardinal Despuig !.. lorsqu'un des quarante ou cinquante domestiques de la maison imagina de poser un encrier de liége sur un des coins du parchemin pour le tenir ouvert sur la table. L'encrier était plein, mais plein jusqu'aux bords ! .......On déroula lentement la carte, se flattant encore d'une vaine espérance ! Hélas ! l'encrier était vide ! La carte était inondée, et les jolis petits souverains peints en miniature voguaient littéralement sur une mer plus noire que le Pont-Euxin.	»
— Un hiver à Majorque. George Sand.

Cartes portolanes portugueses

Les cartes portolanes portugueses, d'arrel mallorquina, com s'ha dit abans, tenen com a singularitat el fet de sobreposar a la malla dels vents les línies astronòmiques de l'equador i dels tròpics. Finalment, l'ampliació de l'horitzó geogràfic per parts dels portuguesos i els espanyols va exigir informacions que no podien proporcionar les cartes portolanes i això en determinà el final. Tanmateix, es van continuar elaborant durant els segles xvi i xvii.

Documents

• 1373

«	Mossen Olfo: com nos desigem haver la carta de navegar complida ab tot son arrendament e sestes, per ço us pregam que ns tremetats la dita carta be feta e devisada ab son levant e ponent, en que sia especialment tot l estret e quan fer se puixa del dit ponent e del dit estret anant vers ponent, car d aço ns farets plaer assenyalat, lo qual molt vos grahirem. Dada en Valencia, sots nostre segell secret, a .xxvi. de setembre de l any .mccclxxiii.	»
— Carta de l'infant Joan a Olfo de Proixida. Documents per l'historia de la cultura catalana mig-eval. Antoni Rubió i Lluch. Barcelona, 1908. Pàgina 251

• 1464. Benedetto Cotrugli fou autor d'un llibre de navegació (“De navigatione”; Nàpols 1464) que no es va arribar a publicar, però que es conserva en forma de manuscrit. Es tracta d'una obra que pot consultar-se en una transcripció digitalitzada a cura de Piero Falchetta . També el manuscrit original pot llegir-se de franc (Manuscrit Beinecke MS 557, Yale University Library, Beinecke Rare Book and Manuscript Library).

«	La carta dello navigare la quale è universale guida al nostro proposito, è signa de tri cose principali, cioè venti, migla et nome delli lochi. Prima li venti, perché dal signo del vento per la bossola si deve pigliare lo signo dello locho, perché como è dicto la bossola è cosa necessarissima allo dritare della prora ad quello vento per lo quale tu vidi che quillo locho te sta è dericto allo quale è tua intentione de voler andare. Verum te devi avantagiare secundo la corrente et secundo lo vento strecto perché anando in poppa non essendo la corrente, poi fare ogni tuo contu dericto, perché lo navulio non descade. Ma quando vai all’orça, devi tenirte sopra vento la prora, et tanto più sella corrente vene dalla banda dello vento, et coscì per arbitrio devi vedere sella corrente vene contraria allo vento. L'una restora l'altra secundo le forse loro è magior e minori, et questo è quello che se chiama a arbitrio delli marinari. Poi sonno le migla, perché lu marinaro poça fare lu suo arbitrio, et qui bisogna intendere la pradicha secundo lo vento fresco et secundo la valentitia del navilio et secundo la corrente quante meglia fa per hora lu tuo navilio, et al continuo devi voltare le meçarole lo giorno et la nocte, et intendere quante meglia hai navigato per tal vento per hora, et quante hore, et quanti per tal vento, et signare con ciera, et coscì cognoscere in che locho te trovi per non errare sopra scolgli, punteo secche. Et però forno trovate le meglia et lo compasso nella carta dello navigare, la qual cartha se compassa in quisto modo, cioè prima haviti ad considerare dove haviti andare, et quella parte dove intendeti andare vedeti per qual vento ve sta dal locho donde vui partite, et mecterete l'una ponta dello compasso alla parte dove sete, et l'altra allo vento per lo quale ve pare se guarda lo locho dove volete andare con quilli donne vi partite, et coscì adando arrivarai allo locho dove desideri, et alla hora tu hai ad navigare et mectere la tua prora per quillo vento nel quale iudica lo tuo compasso. Et navigando per lo pelago, et scoprendo alcuno locho de terra, mestier è che lo marinaro o vero lo piloto habbia bono occhio et cognosca lo locho, la qual cosa è potissima parte la qual lo marinaro deve havere in sé. Et allora volendo sapire meglia si lungi da terra, et poner lo puncto proprio dove te trovi in nella carta, allora avisarai per la bossola dui lochi in terra, per qual vento sta ognuno d'issi, et per quello vento sta mecti li dui compassi, et in quello locho dove se giogne le altre dui poncte dello compasso, et correndo colle altre due per li venti dericti ad quella parte, in quillo locho et in quillo proprio puncto sete. Et mectendoci uno puncto de ciera nella carta de navigare, et de quindi potrai misurare fina in terra fina in terra, et saperari la distantia delle meglia.	»
— De navigatione. Benedetto Cotrugli.

• 1483-84. Fèlix Faber. Parla de les cartes portolanes de la seva època, amb dimensions aproximades d’una alna de llarg i una alna d’ample. La terminologia "latitudine" i "longitudine" indica les dimensions de la carta.

«

Chartam enim habent, quae habet ulnae latitudinem et longitudinem, in qua maris latitudo mille mille lineis est depicta , et regiones punctis designantur et miliaria cifris. In illa charta perpendunt, et vident ubi sunt, etiam dum nullum terram conspicere possunt, et dum nec sidera apparent propter nebulas. Hoc autem inveniunt in charta ducendo circulum de linea ad lineam de punctis ad punctum mirabili industria; multa alia instrumenta habent, in quibus maris itinera considerant, et cottidie simul sedent de his conferentes.[2] //...they have a chart, which is an ell long, and an ell broad, whereon the whole sea is drawn with thousands and thousands of lines, and countries are marked with dots and miles by figures. In this chart they observe and see where they are, even when they can see no land, and when the stars themselves are hid by clouds. This they find out on the chart by drawing a curve from one line to another, and from one point to another with wondrous pains...[3]

»

• 1551. Martín Cortés de Albacar. Va descriure com es dibuixaven les cartes de navegar.

«	La mejor explicacion que para esto han hallado los ingenios de los hombres es darlo pintado en una carta, para la fábrica de la cual se presupone saber dos cosas. La una es la posicion de los lugares, y la otra las distancias que hay de unos lugares á otros. E así la carta tendrá dos descripciones; la una, que corresponde á la posicion, será de los vientos á que los marineros llaman rumbos, y la otra, que corresponde á las distancias, será la pintura de las costas de la tierra y de las islas cercadas de mar. Para pintar los vientos ó rumbos hase de tomar un pergamino ó un papel del tamaño que se quisiere la carta, y echarémosle dos líneas rectas con tinta negra que en el medio se corten en ángulos rectos , la una segun lo luengo de la carta, que será el Este-Oeste , y la otra Norte-Sur. Sobre el punto en que se cortan se ha de hacer centro, y sobre él dar un círculo oculto que casi ocupe toda la car ta, el cual algunos dan con plomo, porque es fácil de quitar. Estas dos líneas dividen el círculo en cuatro partes iguales. Cada parte de estas repartirémos por medio con un punto. Despues de un punto á otro llevarémos una línea recta diametralmente con tinta negra, y así quedará el círculo dividido con cuatro líneas en ocho partes iguales , que corresponden á los ocho vientos...	»
— [4]