Principat de Piombino

El Principat de Piombino, en italià:Principato di Piombino, en francès: Principauté de Piombino. És un antic estat d'Itàlia constituït el 1399, que es va integrar en el Gran ducat de Toscana a principi del segle xviii.

Principat de Piombino

Principato di Piombino (it)
Tipus	estat històric
Lloc
42° 56′ 05″ N, 10° 31′ 20″ E
Capital	Piombino
Població humana
Idioma oficial	toscà
Dades històriques
Creació	1398
Dissolució	1805
Organització política
Membre de	Sacre Imperi Romanogermànic

Es trobava en les actuals províncies italianes de Livorno (part meridional) i Grosseto (extrem nord-occidental), també les illes de l'arxipèlag toscà.

Està situat al centre de la Toscana, el principat de Piombino comprenia també l'illa d'Elba i moltes altres illes.

Pel Tractat de Florència de 28 de març de 1801, que va posar fi a les hostilitats amb el Regne de Nàpols, França recuperà el principat de Piombino que Napoleó I confià a la seva germana Élisa Bonaparte el 1804.

Llista de governants

Senyors de Piombino (dinastia Appiani)

• Iacopo I
• Gherardo 1399–1404
• Iacopo II 1404–41
• Paola 1441–45
• Rinaldo 1445–50
• Caterina 1445–51
• Emanuele 1451–57
• Iacopo III 1457–74
• Iacopo IV 1474–1511
• Iacopo V 1511–45
• Iacopo VI 1545–85
• Alessandro 1585–89

Prínceps i princeses de Piombino

• Iacopo VII 1589–1603
• Rudolf 1603–11
• Isabella 1611–28
• Philip 1628–34
• Niccolò I 1634–64
• Giovan Battista 1664–99
• Niccolò II 1699–1700, sota la regència de la seva mare Anna Maria Arduino
• Olimpia 1700
• Ippolita 1701–33, amb Gregorio com co-regent (1701–7)
• Eleonora 1734–45
• Gaetano 1745–77
• Antonio 1778–1805, deposat per les tropes franceses el 1799 i 1801