Lloret de raquetes de Mindoro
espècie d'ocell From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El lloret de raquetes de Mindoro[1] (Prioniturus mindorensis) és una espècie d'ocell de la família dels psitàcids. És endèmic de l'illa de Mindoro a les Filipines[2] i es troba als boscos tropicals humits de terres baixes.[3] Està amenaçat per la pèrdua d'hàbitat i la captura per al comerç d'ocells de gàbia. Ha estat considerat coespecífic del lloret de raquetes de corona blava (P. discurus).
.svg){kind=link}
Remove ads
Descripció
El lloret de raquetes de Mindoro es Un lloro de mida mitjana dels boscos de terres baixes i peus de turons de Mindoro. Les dues plomes centrals de la cua tenen tiges esteses que acaben en forma de raqueta. De color verd general, més fosc a l'esquena i més pàl·lid a la part inferior, amb un verd més intens al cap, una corona central blau intens i una corona posterior i vora de l'ala de color blau fosc. El bec és pàl·lid. Es troba juntament amb el lloro becgròs de corona blava (Tanygnathus lucionensis), però és més petit i no té el bec vermell gruixut. La veu inclou diversos xiscles i crits estridents.[4] Les femelles tenen les "raquetes" més curtes.[5]
Es diferencia del lloret de raquetes de corona blava (P. discurus) per la corona, el lloret de raquetes de Mindoro té la corona posterior més blava i encara més fosca en comparació amb el color més uniforme del primer. També té la cara verda més mat. La cua també és lleugerament més llarga. Aquesta divisió es va veure reforçada per estudis genètics.[6]
Remove ads
Distribució i hàbitat
El lloret de raquetes de Mindoro és endèmic de l'illa de Mindoro on habita principalment boscos tropicals humits de terres baixes, però se sap que habita boscos montans humits fins a 1.670 metres sobre el nivell del mar, i també se sap que visita zones cultivades.[5]
Ecologia i comportament
No hi ha estudis específics d'espècie que s'hagin dut a terme sobre el lloret de raquetes de Mindoro. Es presumeix que té una dieta similar a la de tots els altres llorets de raquetes, alimentant-se de fruites, especialment plàtans, flors i llavors de blat de moro en creixement i arròs. Com tots els altres lloros, nidifica en cavitats. Es va registrar un únic niu en una cavitat d'arbre al maig.[6]
Estat de conservació
L'UICN ha avaluat aquest ocell com a vulnerable, amb una població estimada d'entre 2.500 i 9.999 individus madurs. Està amenaçat per la pèrdua d'hàbitat a través de la tala tant legal com il·legal, la mineria, la construcció de carreteres i crema o artigatge i la captura tant per a aliment com per al comerç d'animals de companyia. El 1988, la desforestació extensiva a Mindoro havia reduït la cobertura forestal a només 120 km², dels quals només una petita proporció es troba per sota del límit altitudinal superior d'aquesta espècie. El bosc de terres baixes que queda està molt fragmentat. El cultiu de tala i crema, la tala selectiva ocasional i la recol·lecció de rotang amenacen els fragments de bosc que encara suporten l'espècie. L'explosió amb dinamita per obtenir marbre és una amenaça addicional per al bosc de Puerto Galera.[3][7]
Les accions de conservació proposades són fer un estudi per quantificar la població. Estudiar els requisits d'hàbitat de l'espècie. Avaluar el nivell d'amenaça per a la pressió de la captura. Utilitzar tècniques de teledetecció per fer un seguiment del canvi d'ús del sòl a Mindoro. Dur a terme activitats de sensibilització per reduir les activitats de captura.[3]
Remove ads
Taxonomia
El lloret de raquetes de Mindanao va ser descrit per primer cop l'any 1890 per l'ornitòleg nord-americà Joseph Beal Steere amb el nom binomial Prioniturus mindorensis i la localitat tipus "Mindoro".[8]
Anteriorment el lloret de raquetes de Mindanao i el lloret de raquetes de corona blava (P. discurus) es consideraven coespecífics com a P. discurus.[7]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads