Probainognathus jenseni

Probainognathus jenseni és una espècie extinta de sinàpsid cinodont de la família dels probainognàtids que visqué en allò que avui en dia és Sud-amèrica durant el Triàsic mitjà, fa entre 237 i 242 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a la formació del Chañares, a la província argentina de La Rioja. Es tracta de l'única espècie del gènere Probainognathus.^[1] >Era un animal carnívor si fa no fa igual de gros que un gos diminut.^[2] Els primers indicis de la transició de l'articulació mandibular pròpia dels sinàpsids primitius a l'articulació mandibular típica dels mamífers es poden apreciar en P. jenseni, en el qual el suprangular toca amb l'escatós a la fossa mandibular, que funciona com a pivot per als ossos de la mandíbula. L'articular integra una barra estreta juntament amb l'angular, el prearticular i el suprangular. A la pràctica, P. jenseni no presentava un sol tipus d'articulació mandibular situat a mig camí entre la condició primitiva i la moderna, sinó que tenia una articulació mandibular primitiva i una altra de moderna que no es destorbaven mútuament.^[3] El nom genèric Probainognathus significa ‘mandíbula avançada’, mentre que el nom específic jenseni li fou assignat en honor del paleontòleg estatunidenc James Alvin Jensen.^[4]

Probainognathus jenseni

Període
Triàsic mitjà[1]
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Família	Probainognathidae
Gènere	Probainognathus
Espècie	Probainognathus jenseni Romer, 1970