Prolecitòfors

Els prolecitòfors (Prolecithophora) constitueixen un ordre de turbel·laris petits, actius i aquàtics. Se'n coneixen unes 300 espècies. La majoria presenten una forma de goteta allargada i estilitzada, i són blancs o grocs opacs; sovint tenen bandes o taques de colors com el porpra, groc, vermell, o marró. Presenten des de cap a tres (normalment dos) parells d'ulls constituïts per copes de pigment, i sentits tàctils i quimioreceptors ben desenvolupats. Amb poques excepcions, les espècies són hermafrodites proteràndrics amb fecundació interna. Les càpsules d'ous, segons l'espècie, s'enganxen a diverses superfícies dures; els nounats són còpies en miniatura dels pares.^[1]

Prolecitòfors

Prolecithophora
Plagiostomum vittatum
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Subregne	Bilateria
Fílum	Platyhelminthes
Classe	Turbellaria
Ordre	Prolecithophora Karling, 1940

Ecologia

Tots els prolecitòfors són aquàtics, la majoria viuen als oceans. Algunes espècies, en concret les que viuen a l'aigua dolça, són predadors o carronyaires, però moltes espècies marines es troben associades amb animals colonials com els briozous o viuen com a simbionts sobre animals més grossos com les garotes; poques espècies carreguen algues simbiòntiques. Tot i que són bons nedadors, rarament s'allunyen del terra; els espècimens joves es poden trobar en el plàncton. Moltes espècies mostren fototaxi positiva o negativa. (Norén, 2002)

Distribució

La majoria de prolecitòfors viuen als oceans. També hi ha espècies a aigües salobres o dolces; al llac Baikal una radiació adapativa ha dut a un elevat nombre d'espècies endèmiques. L'ordre té una distribució cosmopolita: la majoria d'espècies descrites són d'aigües temperades, mentre que es coneix poc d'espècies tropicals o d'aigües profundes. Això probablement és degut a un artefacte de mostreig, ja que se sap que els prolecitòfors són comuns als tropics; quan Norén & Jodnelius (2004) van mostrejar la costa adjacent a Phuket Marine Biological Center, Phuket, Tailàndia, van trobar 14 espècies de prolecitòfors, tots nous per a la ciència.^[2]

Classificació

No hi ha consens pel que fa a l'afinitat i classificació dels prolecitòfors. La classificació que es presenta aquí segueix la de Noren (2002), i es basa principalment en dades moleculars.

• Platyhelminthes
  • Rhabditophora
    • Neoophora
      • Adiaphanida
        • Fecampiida
        • Tricladida
        • Prolecithophora
          • Protomonotresidae - espècies exclusives del llac Baikal, amb una excepció.
          • Plagiostomidae - principalment marins, poques espècies d'aigua dolça.
          • Pseudostomidae - espècies exclusivament marines.

Filogènia

Posició filogenètica dels prolecitòfors dins el grup dels platihelmints segons el treball de Laumer i col·laboradors publicat l'any 2015:^[3]

Platyhelminthes	Catenulida Rhabditophora Macrostomorpha Trepaxonemata Polycladida Prorhynchida Gnosonesimida Euneoophora Rhabdocoela Proseriata Adiaphanida Fecampiida Prolecithophora Tricladida Bothrioplanida Neodermata Cestoda Monogenea Digenea