Província de Girona

La província de Girona,^[1] també anomenada amb el terme Comarques Gironines, és una província amb capital a la ciutat de Girona. Aglutina 221 municipis del nord-est de Catalunya, amb una població total de 753.054 habitants.^[2] El govern provincial és la Diputació de Girona.

Província de Girona

Escut d'armes
Tipus	província d'Espanya
Lloc
42° 10′ 00″ N, 2° 40′ 00″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Capital	Girona
Conté la subdivisió	Alt Empordà Baix Empordà Baixa Cerdanya Espinelves Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva Vidrà Viladrau
Població humana
Població	822.952 (2024) (139,25 hab./km²)
Geografia
Superfície	5.910 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Punt més alt	Puigpedrós (2.915 m)
Limita amb	província de Lleida província de Barcelona Pirineus Orientals
Organització política
Òrgan executiu	Diputació de Girona
• President	Miquel Noguer i Planas (2018–)
Identificadors descriptius
Codi postal	17
Fus horari	UTC+01:00
ISO 3166-2	ES-GI
Codi NUTS	ES512
Codi INE	17
Lloc web	ddgi.cat…

Història

La delimitació de la província de Girona ja va quedar establerta en la divisió de corregiments del 1810. En la divisió provincial del 1822, el territori de l'antiga vegueria de Girona s'ampliava per l'oest fins al curs del riu Ter, mentre que l'Alt Maresme passava a la província de Barcelona. En la divisió definitiva del 1833 incorporava l'est de la Cerdanya.

La tradicional capitalitat de Girona no tenia competència, malgrat no ser la ciutat més poblada, superada per Olot, condició que va recuperar a mitjan segle xix. A més de la seva posició central, el ressò que va assolir a causa dels setges patits en la Guerra del Francès va ser considerat un mèrit digne de ser tingut en compte.^[3]

Territori

Municipis Els municipis més poblats són: Nom Pob. (2015) Girona 97.586 Figueres 45.346 Blanes 39.132 Lloret de Mar 37.618 Olot 33.944 Salt 29.342 Palafrugell 22.733 Sant Feliu de Guíxols 21.586 Roses 19.575 Banyoles 19.343 Palamós 17.911 Santa Coloma de Farners 12.681 Torroella de Montgrí 11.388 Castelló d'Empúries 10.870 La Bisbal d'Empordà 10.759 Ripoll 10.632 Castell-Platja d'Aro 10.589 Calonge 10.520 L'Escala 10.276 Cassà de la Selva 10.030

Comarques Les comarques que formen la província de Girona són: Nom Alt Empordà Baix Empordà Garrotxa Gironès Pla de l'Estany Ripollès Selva (excloent el municipi de Fogars de la Selva) Cerdanya (meitat oriental)[Nota 1] Osona (oriental)[Nota 2]

Partits judicials

Partits judicials de Girona.

La província de Girona està dividida administrativament en 9 partits judicials.

Partits judicials de la província de Girona

	Partit Judicial	Nombre mun.	Població (hab) [2011]	Superfície (km²)	Densitat (hab/km²)
1	Figueres	68	140.428	1.339,9	119,3
2	Girona	38	209.895	214.085	350,7
3	Bisbal d'Empordà, la	32	85.055	560,4	142,5
4	Ripoll	20	26.560	992,5	28,5
5	Santa Coloma de Farners	24	86.050	925,7	170,2
6	Olot	21	55.597	733,6	182,1
7	Blanes	3	86.033	103,8	1.082,1
8	Sant Feliu de Guíxols	4	48.061	138,7	568,1
9	Puigcerdà	11	14.941	250,1	72,3
	Girona	221	756.810	5.881,5	215,9

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 13.285 11.536 15.175 94.495 191.862 310.970 299.702 306.583 299.287 319.679

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 325.619 325.551 322.360 327.321 351.369 414.397 467.945 521.449 515.442 515.442

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 530.631 543.191 565.599 598.112 636.198 687.331 731.864 753.046 751.279 743.352

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 739.607 747.157 765.554 - 822.952 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Les dades anteriors a la formació de la província (1833) són la suma dels municipis actuals.

Organismes autònoms

• Dipsalut: Organisme Autònom de Salut Pública de la Diputació de Girona.