Província de Namur

Namur (en neerlandès Namen, en való Nameur) és una província de Bèlgica dins de la regió de Valònia.

Província de Namur

Namur (fr) Nameur (wa)
Bandera
Tipus	província de Bèlgica i circumscripció electoral
Epònim	Namur
Lloc
50° 27′ 51″ N, 4° 51′ 42″ E
Estat	Bèlgica
Regió	Valònia
Capital	Namur
Conté la subdivisió	districte de Dinant districte de Namur districte de Philippeville
Població humana
Població	505.348 (2025) (137,52 hab./km²)
Idioma oficial	francès, való
Geografia
Part de	Valònia
Superfície	3.674,82 km²
Altitud	195 m
Punt més alt	Croix Scaille (en) (504 m)
Limita amb	Hainaut Província de Luxemburg província de Lieja Brabant Való Ardenes
Organització política
• Governor of the Province of Namur (en)	Denis Mathen (2007–)
Identificadors descriptius
Fus horari	UTC+01:00
ISO 3166-2	BE-WNA
Codi NUTS	BE35
Lloc web	province.namur.be

Història

L'origen de la província de Namur es remunta al 1795, amb l'annexió dels Països Baixos austríacs i del Principat de Lieja per la França revolucionària. El departament del Sambre-et-Meuse va sorgir principalment de troços de l'antic Comtat de Namur i del principat de Lieja.

Amb la caiguda del Primer Imperi Francès, el 1815 el rei Guillem I dels Països Baixos va mantenir la divisió administrativa francesa, però va preferir el terme «província» i va triar noms històrics amb arrels a l'antic règim.

La província de Namur va ser creada per la Constitució del Regne Unit dels Països Baixos del 24 d'agost 1815.^[1] El seu territori abasta «la part del departament de Sambre i Meuse, que no pertany al Gran Ducat de Luxemburg»^[2] definit pel Tractat de Viena.^[3]

Els seus territoris van augmentar amb el districte de Philippeville, que formava part del departament de les Ardenes sota l'ocupació francesa.

Des del 1830 la província de Namur va esdevenir una província belga. El 1839 se li van treure els districtes de Marche-en-Famenne i de Saint-Hubert, els quals van ser afegits a la Província de Luxemburg. El 1977, amb la fusió de municipis, la província de Namur va afegir Sugny, que pertanyia a la província de Luxemburg. Al mateix temps va perdre Fronville que va ser integrat pel municipi d'Hotton i, per tant, passava a formar part de la província de Luxemburg.

Municipis

Mapa dels municipis de Namur

1. Andenne
2. Anhée
3. Assesse
4. Beauraing
5. Bièvre (Bèlgica)
6. Cerfontaine (Bèlgica)
7. Ciney
8. Couvin
9. Dinant
10. Doische
11. Éghezée
12. Fernelmont
13. Floreffe
14. Florennes
15. Fosses-la-Ville
16. Gedinne
17. Gembloux (en neerlandès Gembloers)
18. Gesves
19. Hamois
20. Hastière
21. Havelange
22. Houyet
23. Jemeppe-sur-Sambre
24. La Bruyère
25. Mettet
26. Namur (en neerlandès Namen)
27. Ohey
28. Onhaye
29. Philippeville
30. Profondeville
31. Rochefort
32. Sambreville
33. Sombreffe
34. Somme-Leuze
35. Viroinval
36. Vresse-sur-Semois
37. Walcourt
38. Yvoir

Districtes

• 
  Districte de Dinant
• 
  Districte de Namur
• 
  Districte de Philippeville

Llista de governadors

• 1830 - 1834: Goswin de Stassart (Liberal)
• 1834 - 1840: Joseph Lebeau (Liberal)
• 1840 - 1847: Edouard d'Huart (Liberal)
• 1887 - 1848: Adolphe de Vrière (Liberal)
• 1848 - 1851: François Pirson (Liberal)
• 1853 - 1875: Charles de Baillet (Partit Catòlic)
• 1876 - 1877: D. de Mevius
• 1877 - 1881: Albert de Beauffort (Partit Catòlic)
• 1881 - 1882: Léon Pety de Thozée (Liberal)
• 1882 - 1884: Auguste Vergote
• 1884 - 1914: Charles de Montpellier de Vedrin
• 1919 - 1937: Pierre de Gaiffier d'Hestroy
• 1937 - 1944: François Bovesse (Liberal)
• 1945 - 1968: Robert Gruslin
• 1968 - 1977: René Close (PS)
• 1977 - 1980: Pierre Falize (PS)
• 1980 - 1987: Emile Lacroix
• 1987 - 1994: Emile Wauthy
• 1994 - 2007: Amand Dalem (PSC)
• Des del 2007: Denis Mathen (Mouvement Réformateur (liberal))

Bandera de la Província de Namur Namur i Nameur
Detalls
Tipus	província de Bèlgica i circumscripció electoral
Proporcions	2:3
Disseny	Dues franges verticals que divideixen el camp, negra la de l'esquerra i vermella la de la dreta.

Bandera

La bandera de la província de Namur i les armes van ser adoptades pel consell provincial el 15 d'octubre de 1953. Aquesta està formada per dues franges verticals que divideixen el camp en dos, la de l'esquerra en negre i vermella l'altra.^[4] Els colors són usats a la província des de la dècada de 1930. La ràtio és 2:3.