Ptilichthys goodei

Ptilichthys goodei és l'única espècie de peix de la família dels ptilíctids i del gènere Ptilichthys.^[1]

Ptilichthys goodei

Il·lustració del 1896
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Perciformes
Família	Ptilichthyidae
Gènere	Ptilichthys
Espècie	Ptilichthys goodei Bean, 1881

Etimologia

Del grec ptylon (ploma) i ichthys (peixos).^[2]

Descripció

Fa 40 cm de llargària màxima, encara que la seua mida normal és de 15,5.^[3] Cos molt prim, allargat i de groc o taronja a gris verdós amb una franja fosca travessant-lo. Cap petit (entre 4-7% la longitud del cos) amb un parell d'orificis nasals, un apèndix carnós a la símfisi de la mandíbula inferior, dents còniques i esmolades (sense dents palatines ni vomerianes) i les membranes branquials força unides i lliures de l'istme. Aletes dorsal i anal llargues, altes i amb l'aparença de les plomes de l'ala d'un ocell o d'una ploma d'escriure, les quals conflueixen amb la caudal (força reduïda). 90 espines i 137-145 radis tous a l'aleta dorsal i cap espina i 185-196 radis tous a l'anal. Aletes pectorals arrodonides i amb 11-13 radis. Absències de les aletes pèlviques i de la bufeta natatòria. 236-240 vèrtebres. Escates cicloïdals, molt petites, disperses o absents. Branquiespines semblants a protuberàncies gruixudes.^[4][5]

Depredadors

És depredat pel salmó platejat (Oncorhynchus kisutch),^[6] Oncorhynchus tshawytscha i Gadus macrocephalus.^[7]

Hàbitat i distribució geogràfica

És un peix marí, demersal (fins als 360 m de fondària)^[8] i de clima temperat (66°N-42°N), el qual viu al Pacífic nord: la plataforma continental des del Japó,^[9][10][11] la mar del Japó,^[12][13] la mar d'Okhotsk,^[14][15] les illes Kurils^[16] i les illes del Comandant fins al sud del mar de Bering (incloent-hi les illes Aleutianes),^{[17][18][19][20]} la Colúmbia Britànica^[21][22] (el Canadà)^{[23][24][25][26][27]} i les costes de Washington^[28] i d'Oregon^[29] (els Estats Units).^[30][4][31]

Observacions

És inofensiu per als humans,^[4] migra a la superfície durant la nit per a nodrir-se i descendeix a aigües més fondes durant el dia,^[32] s'enterra en el fang o la sorra si se sent amenaçat^[32] i és atret per les llums de molls i vaixells.^[5]