Puput comuna

La o el puput (popularment també putput o paput en diversos dialectes d'arreu)^[1] o la palput^[2] (o popularment també apalput, apaput, polput, porput^[3] en la parla valenciana) (Upupa epops) és un ocell de la família dels upúpids, i de l'ordre dels bucerotiformes,^[4][5] present a Europa (llevat d'Escandinàvia) i Àsia (fins al nord-est de l'Índia), i hiverna a Àfrica, sud d'Àsia i alguns indrets del sud d'Europa. És comuna als Països Catalans.^[6][7]

Puput comuna

Upupa epops
Imatge del llibre de 1905 «Naturgeschichte der Vögel Mitteleuropas»
Enregistrament
Reclam
Dades
Envergadura	44 cm
Nombre de cries	5,7
Període d'incubació de l'ou	15 dies
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22682655
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Bucerotiformes
Família	Upupidae
Gènere	Upupa
Espècie	Upupa epops Linnaeus, 1758
Tipus taxonòmic	Upupa
Distribució
Distribució geogràfica: àrea de cria estival (taronja), població sedentària (verd) i àrea d'hivernada (blau). En verd clar i marró l'àrea de la puput africana i la puput de Madagascar (sedentàries) que molts autors classifiquen com a espècies separades.

Morfologia

Fa de 25 a 29 cm de llargària.^[7] D'aspecte inconfusible,^[7] és de color marró rosat amb les ales i la cua ratllades de blanc i negre. La part inferior és de color groc terrós amb taques negres al ventre. El bec és prim, una mica corbat i molt llarg. Té un floc de plomes erèctils o cresta d'uns cinc o sis centímetres de llargada, amb les puntes negres, que pot obrir i tancar. Sovint, després d'aterrar, l'obre i la torna a tancar de seguida.^[8] La cua és negra amb una ampla ratlla blanca cap al terç final i una marca blanca a l'arrel. També n'és característic el vol ondulat.

Ecologia

Viu en zones obertes, horts i boscos. Defuig l'alta muntanya i les zones muntanyenques de bona part de la Catalunya humida.^[9] Menja llagostos, formigues, grills, erugues, aranyes, cucs de terra i larves d'insectes. Fa el niu en forats d'arbres vells o de murs o cases enrunades. El niu és molt senzill, fet amb només algunes herbes o branquetes.^[8] La femella pon entre 5-7 ous i els incuba durant uns 16-19 dies. Els polls comencen a volar al cap d'unes 4 setmanes. A mesura que els pollets creixen, el niu s'omple d'excrements i fa molta pudor.^[8]

El seu cant és molt fàcil d'identificar, ja que fa "pu-pu-put" i el repeteix moltes vegades des de terra.^[8] Acostuma a menjar a terra, caminant tranquil·lament d'un lloc a l'altre mentre va picotejant. A la tardor, emigra cap al nord i centre d'Àfrica, i retorna al febrer següent, tot i que als Països Catalans també se'n troba un contingent hivernant que està creixent.^[7] Tot i que les seues poblacions són elevades, s'ha observat en els darrers anys una disminució deguda, probablement, a la reducció de zones agrícoles de secà.^[7] També és una espècie que es veu afectada per l'ús generalitzat d'insecticides i pesticides.^[10]

Subespècies

Subespècie	Distribució geogràfica	Observacions
Upupa epops africana (Bechstein, 1811)	Des de la República Democràtica del Congo fins a Kenya i Sud-àfrica.[11]	Estatus de subespècie discutit
Upupa epops ceylonensis (Reichenbach, 1853)[12][13]	Pakistan, l'Índia i Sri Lanka.[11]
Upupa epops epops (Linnaeus, 1758).[14][15][16]	Nord-oest d'Àfrica (incloent-hi les Illes Canàries) i des d'Europa fins a riu Ienissei, la Xina (Sinkiang) i el nord-oest de l'Índia.[11] És la subespècie que es troba als Països Catalans.[9]
Upupa epops longirostris (Jerdon, 1862)[17][18]	Des d'Assam i Bangladesh fins al sud de la Xina, el nord de la península de Malaca i Indoxina.[11]
Upupa epops major (A.E. Brehm, 1855).[19][20]	Egipte, el nord del Sudan i l'est del Txad.[11]
Upupa epops marginata (Cabanis & Heine, 1859)	És un endemisme de Madagascar.[21][11]	Estatus de subespècie discutit
Upupa epops saturata (Lönnberg, 1909).[22]	Des de l'est del riu Ienissei fins al Japó, la Xina central i el Tibet.[11]
Upupa epops senegalensis (Swainson, 1837).[23][24]	Sud d'Algèria i des del Senegal fins a Etiòpia i Somàlia.[11]
Upupa epops waibeli (Reichenow, 1913).[25][26]	Des del Camerun i el nord de la República Democràtica del Congo fins a Uganda i Kenya.[11][27][28][29][30]

Galeria

• 
  Puput a sobre d´un arbre
• 
  Puput cercant menjar
• 
  Exemplar de l'Índia
• 
  Mirant
• 
  Menjant
• 
  A sobre d'un humà