Quesa

Quesa és un municipi del País Valencià de la comarca de la Canal de Navarrés.

Quesa

Bandera de Quesa Escut de Quesa
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Lloc
39° 07′ 11″ N, 0° 44′ 25″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Província de València
Comarca	la Canal de Navarrés
Capital	Quesa
Població humana
Població	691 (2025) (9,44 hab./km²)
Gentilici	Quesí, Quesina
Idioma oficial	castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	73,2 km²
Altitud	200 m
Limita amb	Aiora Millars Navarrés Énguera Bicorb Bolbait Tous
Partit judicial	Xàtiva
Dades històriques
Dia de mercat	tots els dissabtes
Festa patronal	Primer dilluns d'agost
Organització política
• Alcalde	Jesús Miguel Requena Mut
Identificadors descriptius
Codi postal	46824
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	46206
Codi ARGOS de municipis	46206
Lloc web	quesa.es

Geografia

Emplaçat en els contraforts de la Mola de Bicorb (dins del conjunt del Massís del Caroig) al descendir bruscament cap a la vall del riu Xúquer. El seu terme és de forma allargada, seguint a direcció sud-oest nord-est. El relleu és molt accidentat. Trobem nombrosos barrancs, els llacs i cascades del riu Grande, coneguts com a Los Charcos; la presa del riu Escalona; els paratges del riu Fraile, etc.

El terme municipal limita amb Bicorb, Bolbait, Énguera, Millars i Navarrés (a la mateixa comarca) i amb Aiora i Tous, a les comarques de la Vall de Cofrents i la Ribera Alta respectivament.

Història

Els fundadors musulmans l'anomenaren Queixen que significa quelcom paregut a "poble castigar pels vents de ponent"; Jaume I (1278-1296) quan l'ocupa en 1240 canvia el topònim pel de Quesa; en maig de 1250 el Llibre de Repartiment parla d'un tal Dragó com beneficiari del municipi; torna posteriorment a la Corona on es manté fins a 1387 en què Pere IV el Cerimoniós (1319-1387) obsequia a Pere de Xèrica amb l'alta jurisdicció sobre Navarrés i Quesa; en 1604 donà el títol de comtat a Lluís Castellar Vilanova, el qual canvia, sense èxit, la denominació de Quesa per la de Villa Castellar; els moriscs en ser expulsats el 1609 resistiren violentament en la partida anomenada de Los Arroces, on n'hi ha unes coves fins a ser vençuts; en els anys següents va predominar una recessió econòmica deguda al buit deixat pels moriscs, ja que en els preus dels arrendaments de delmes es posa en relleu un espectacular descens a Quesa i Bicorb; és per si eloqüent el que en 1646 només se sostingués per una població de 15 cases; en 1690 una epidèmia va morir tots els habitants llevat d'una família, els Garcia; en el segle xviii, amb l'arribada d'una indústria sedera la població experimentà una certa recuperació; a partir de mitjan segle passat l'èxode s'ha fet ja imparable.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2007	2012
852	818	823	780	791	797	762	745	741	740	735

Economia

La indústria, a part de la derivada de la comercialització dels productes agrícoles, compta amb les extractives de guix i pòrfir en les pedreres del terme. En el segle passat existien dues mines de ferro i havia cert nombre d'habitants que es dedicaven a teixir llenços casolans, restes d'una antiga indústria de la seda que va florir en el segle xviii.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 3 de la Unión de Ciudadanos Independientes (UCIN).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Quesa
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Carina Primo Valiente	269	54,45%	4 ()
	Unión de Ciudadanos Independientes		Julio Julio Requena[a]	217	43,93%	3 (+3)
	Altres candidatures[b][c]			3	0,61%	0 ( -3)
	Vots en blanc			5	1,01%
Total vots vàlids i regidors				494	100 %	7
	Vots nuls			7	1,40%
Participació (vots vàlids més nuls)				501	87,13%**
Abstenció				74*	12,87%**
Total cens electoral				575*	100 %**
Alcaldessa: Carina Primo Valiente (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[1] JEZ Xàtiva,[2] M. Interior,[3] Periòdic Ara.[4] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldia

Des de 2015 l'alcaldessa de Quesa és Carina Primo Valiente, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Cándido Moreno Baldo	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983–1987	Cándido Moreno Baldo	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Cándido Moreno Baldo	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Cándido Moreno Baldo	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Cándido Moreno Baldo	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Cándido Moreno Baldo	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	Cándido Moreno Baldo	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Jesús Miguel Requena Mut	GDL[d]	16/06/2007	--
2011–2015	Jesús Miguel Requena Mut	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Carina Primo Valiente	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Carina Primo Valiente	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana[5]

Monuments

• Castell. Molt petit i abandonat ja en els primers temps de la reconquesta. Escasses restes certifiquen el seu estat de ruïna absoluta.
• Església de Sant Antoni Abat. Molt modificada des de la seua fundació, la darrera intervenció va ser l'afegitó, en 1980, del campanar.
• Ermita de la Santa Creu. Segle XVIII.

Llocs d'interés

• Los Charcos. El riu Grande, al seu pas pel paratge de Corbera, forma una successió de tolls i cascades naturals batejats amb noms populars com ara Charco de las fuentes, de la bañera, del chorro, etc. Tot l'entorn es troba condicionat per a ser visitat, mitjançant senderes, passarel·les i fonts. Al costat hi ha dos zones d'acampada.
• Abric del Voro. Situat a un costat del riu Grande, conserva diverses mostres de l'art rupestre llevantí en molt bon estat de conservació. Entre elles destaca l'escena dels quatre arquers.

Festes i celebracions

• Sant Antoni. El cap de setmana més pròxim al 17 de gener es cremen diverses fogueres pels carrers i places de Quesa i després un ball popular.
• La Reserva. Celebrada tradicionalment el 14 de febrer, actualment es fa el cap de setmana més pròxim. L'origen de la festa es remunta al segle xvii. L'any 1690, una epidèmia va assolar la població i només hi va sobreviure una família, els García. Llavors el Santísim Sagrament, els Gots Sagrats i els llibres parroquials varen ser traslladats a Bicorb, on foren custodiats durant cinc anys. Per fi, passada la pesta, el 14 de febrer de 1695 varen ser retornats a Quesa. Per a celebrar eixe fet, any rere any la família supervivent va donar menjar i recer als visitants amb l'objectiu de recuperar la població. Actualment tenen lloc cercaviles, una missa commemorativa, i l'elaboració de quatre paelles gegants repartides en 1.000 racions, juntament amb pans, entre els veïns i visitants de la població.
• Festes patronals. Se celebren durant la primera setmana d'agost, dedicades a la Verge del Rosari, la Divina Aurora, el Santíssim Crist de la Salut i la Santíssima Creu; i un cinquè dia, dedicat a moros i cristians.

Notes

1. Julio Julio Requena, que es presentà per la UCIN a les eleccions municipals de 2019, fou cap de llista pel Partit Popular a les eleccions municipals de 2015.
2. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Partit Popular (3 vots, 0,61%).
3. El PP perdé els 3 regidors obtinguts el 2015 i es quedà fora de la Corporació.
4. GDL són les sigles de Gente del Lugar de Quesa.