K'iche'

El k'iche' (o quiché)^[4] és una llengua que forma part del grup k'iche' dins de la família lingüística de les llengües maies. És parlat per bona part dels k'iche's originaris de Guatemala, encara que també té presència al sud-est de Mèxic a causa de la migració de refugiats a aquest país durant el període del genocidi maia en els anys vuitanta. Segons el cens guatemaltec de 2020 compta amb gairebé 900.000 parlants, encara que SIL International estima que el nombre total de parlants de k'iche' és de més de 2.000.000^[5] és la llengua maia amb la comunitat lingüística més extensa i la segona llengua de Guatemala, després del castellà. Molts parlants del k'iche' són bilingües de la seva llengua nativa i espanyol, encara que aquest fenomen és menys freqüent en els àmbits rurals aïllats.

K'iche'

K'iche'
Tipus	llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants	Guatemala 890.596 (2002)[1] Mèxic 389 (2010)[2]
Parlants nadius	2.000.000
Oficial a	Reconegut com a llengua nacional a Guatemala[3]
Autòcton de	Àrea lingüística mesoamericana
Estat	Guatemala
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües maies llengües quitxeanes
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Institució de normalització	ALMG
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-2	quc
ISO 639-3	quc
Glottolog	kich1262
Ethnologue	quc
UNESCO	1803
IETF	quc
Endangered languages	8049

Hi ha una variació dialectal important del k'iche', i alguns dels seus dialectes són considerats en algunes ocasions com a llengües separades. La major part dels parlants empren la varietat coneguda com a k'iche' central, que també és la més emprada en els mitjans de comunicació i l'àmbit educatiu. Altres dialectes són el k'iche' centre-occidental, k'iche' de San Andrés, k'iche' de Joyabaj, k'iche' oriental, k'iche' de Nahualá i k'iche' de Cunén.

Encara que no és una llengua oficial ni a Guatemala ni a Mèxic i els nivells d'alfabetització com a primera llengua són baixos, la importància del k'iche' tendeix a créixer tant a les escoles com en el radi al territori guatemalenc. És reconegut com a llengua nacional a Guatemala arran de la «Llei d'Idiomes Nacionals» aprovat pel Congrés de Guatemala en 2003.^[3][6] A Mèxic, com a resultat de les reformes a la Constitució d'aquest país i les lleis reglamentàries derivades, el k'iche' té reconeixement de llengua nacional, amb la mateixa validesa al territori mexicà que l'espanyol i altres seixanta-set llengües indígenes.

L'obra més coneguda escrita en k'iche' clàssic és el Popol Vuh (llibre de la comunitat).

Fonologia

Vocals

[a]	vocal anterior oberta no arrodonida	a
[ə]	vocal mitjana central no arrodonida	ä
[ɛ]	vocal anterior semi-tancada no arrodonida	e
[i]	vocal central tancada no arrodonida	i
[o]	vocal posterior semitancada no arrodonida	o
[u]	vocal posterior tancada arrodonida	u

Consonants

	Bilabial		Alveolar		Palatal		Velar		Uvular		Glotal
	normal	implosiva	normal	ejectiva	normal	ejectiva	normal	ejectiva	normal	ejectiva	normal
Oclusives	p [p]	b’ [ɓ]	t [t]	t’ [t']			k [k]	k’ [k']	q [q]	q’ [q']	' [ʔ]
Africades			tz [ʦ]	tz' [ʦ’]	ch [ʧʰ]	ch' [ʧ’]
Fricatives			s [s]		x [ʃ]				j [x]		h [h]
Nasals	m [m]		n [n]				nh [ŋ]
Líquides			l [l] r [r]
Semivocals					y [j]		w [w]

Ortografia

Al llarg de la història s'han emprat diversos sistemes ortogràfics per transliterar l'idioma k'iche'. L'ortografia clàssica del pare Francisco Ximénez, que va transcriure el Popol Vuh, està basada en l'ortografia espanyola de l'època. En temps recents ha estat reemplaçada per l'ortografia estandarditzada de l'Acadèmia de Llengües Maies de Guatemala (ALMG).^[6]

L'etnohistoriador i maianista Dennis Tedlock empra el seu propi sistema de transliteració, diferent en tots els sentits de les ortografies establertes.

Sintaxi i morfologia

L'idioma k'iche' empra un ordre subjecte verb objecte, en oposició a moltes llengües maies en les quals el verb és l'element inicial d'una oració. La variació d'aquest esquema és poc comú, i alguns parlants actuals empren el sistema verb subjecte objecte.