Règim fluvial

El règim fluvial o règim hidrològic és el conjunt dels factors hidrogràfics que determinen el cabal d'un riu o dels rius que formen una conca hidrogràfica.^[1][2] Les variacions estacionals o el cabal mitjà de per mes són les més utilitzades per assenyalar la natura dels grans grups fluvials.^[1] Se'n sol representar les variacions mitjançant un gràfic que es diu hidrograma.^[3]

Altres factors que intervenen en el règim fluvial: les crescudes i els estiatges, és a dir, els cabals extrems; les condicions d'escolament, que depenen del pendent i de la geometria i la rugositat de la secció, la permeabilitat del substrat del riu així com els transports de sòlids, tant pel que fa a la seva granulometria com a la seva quantitat.^[4][1]

Des dels estudis del geograf francès Maurice Pardé (1893-1973) es distingeixen tres tipus de règim segons l'origen de les aigues: el règim simple, el règim mixt i el règim complex.^[5] Generalment, la complexitat del règim augmenta amb la longitud del cos d'aigua i la superfície de la conca.^[4] En rius de règim complex, les diferències de règim dels afluents tendeixen a moderar els extrems al riu principal. El règim influeix també en la flora i la fauna que hi troba el seu hàbitat en el llit i en les riberes inundables.

Al règim simple es distingeixen, segons l'origen principal de l'aigua:^[4]

• el règim glacial: cabal elevat d'estiu, per la fosa de la neu, cabal baix des la fi de la tardor, l'hivern i principi de la primavera, el cabal màxim arriba al juliol-agost
• el règim nival: comparable al règim glacial, però amb variacions menys extrems, els cabals alts arriben al període d'abril a juny, com ara els rius i torrents del Pirineu, que més avall esdevenen nivopluvials.^[6]
• el règim pluvial: cabal elevat l'hivern, cabal molt baix l'estiu fins a cabal zero, amb irregularitat doguda als «capritxos meteorològics».
• el règim pluvial mediterrani: uns cabals forts amb augments sobtats a la primavera i tardor i eixuts a l'estiu que poden reduir el riu a una successió de basses^[2] o períodes on romanen pràcticament secs.^[7]
• el règim pluvial tropical amb variacions estacionals més extremes que el règim pluvial en zones de clima moderat.

Al règim mixt hi ha el règim nivoglacial, nivopluvial i pluvionival. Exemples de rius de règim pluvionivals als països catalans són el Ter i el Llobregat.^[8]

Per la construcció d'embassaments, l'home pot regular el règim natural d'un riu,^[9] entre d'altres per crear reserves d'aigua pel rec o per actuar molins i centrals hidràulics així com per reduir el risc d'aigües altes. Sobretot a la conca mediterrània, la sobreexplotació de l'aigua podria assecar definitivament molts rius amb un efecte nefast en la biodiversitat i la disparició de moltes fonts.^[10] Aquestes intervencions no només intervenen en el cabal, sinó també en l'aportació de sediments a la desembocadura, el que pot minvar les platges i deltes per la ruptura de l'equilibri entre l'aportació pel riu i l'erosió per les tempestes marítimes.^[11][12]