Ragenfrid

From Wikipedia, the free encyclopedia

Remove ads

Ragenfrid (Ragenfred, Raganfrid, o Ragamfred) (+ 731) fou majordom de palau de Nèustria i Borgonya del 715, quan va cobrir el buit de poder a Nèustria causat per la mort de Pipí d'Héristal, fins a 718, quan finalment s'establia el control de Carles Martell sobre els regnes Francs.

Dades ràpides Biografia, Naixement ...

El seu centre original de poder era el Vexin. Dagobert III el va designar majordom en oposició a Teodebald, net i hereu de Pipí, i la seva àvia i regent Plectruda, però fou ignorat tant per Plectruda com per Carles.

En 716, Ragenfrid i el successor de Dagobert III, Khilperic II, van lluitar al cor de poder dels arnúlfides: el Maas (Mosa) i les Ardennes. Ragenfrid es va aliar amb el vell enemic vell de Dagobert, el duc Radbod de Frísia, i va derrotar el seu rival Carles prop de Colònia, en la qual havia estat assetjant a Plectruda i Teodebald. Ragenfrid i Khilperic es van apoderar del tresor de Plectruda (el tresor d'Austràsia); Teodebald va haver de reunciar a la majordomia i ambdós van haver de reconèixer a Khilperic com a rei.

En aquesta situació, Carles va establir el seu propi rei merovingi, Clotari IV, ja que el successor de Dagobert, Khilperic II, que era un incondicional aliat de Ragenfrid i de l'estat de Nèustria. Ragenfrid i el seu rei, es van aliar amb Eudes I, duc d'Aquitània independent des de 715, però foren derrotats a Amel (francès Amblève) (al nord de Sankt-Vith) en 716, i el març de 717 a Vincy, prop de Cambrai, i finalment el 718 a Néry (Oise) i a Soissons. Ragenfrid fou apartat decisivament del poder i va fugir a Angers; tanmateix, no es va rendir encara. Quan París i la Vall del Loira foren ocupades i Eudes abandonava a Khilperic, al qual Carles finalment va acceptar (sota el seu polze) el 719, Ragenfrid llavors es va entregar (720) i fou privat del seu càrrec, deixant-li només les seves terres a l'Anjou.

En 724, els neustris es van rebel·lar dirigits per Ragenfrid, però foren derrotats fàcilment. Ragenfrid va deixar els seus fills com a ostatges a canvi de conservar el seu comtat. Va morir el 731.

Remove ads

Referències

  • Wikipèdia en anglès.
Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads