Ramon Guardiola i Rovira
From Wikipedia, the free encyclopedia
Ramon Guardiola i Rovira (Figueres, 1920 - 1991) fou un polític, mestre i advocat català, alcalde de Figueres entre 1960 i 1973.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1920 Figueres (Alt Empordà) |
Mort | 1991 (70/71 anys) |
Procurador a Corts | |
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes | |
Alcalde de Figueres | |
17 octubre 1960 – 22 setembre 1973 – Pere Giró i Brugués → | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | advocat, polític |
Biografia
Nasqué el 1920. Després de la Guerra Civil Espanyola, exercí de secretari provincial d'Educació Popular, diferents càrrecs del Sindicat Vertical i de delegat local figuerenc del Frente de Juventudes, entre d'altres.[1] També fou vicepresident de la Diputació Provincial de Girona.
Entre el 17 d'octubre de 1960 i el 22 de setembre de 1973, en plena dictadura franquista, exercí d'alcalde de Figueres.[2] Destacà per traslladar el barri de la comunitat gitana del Garrigal a l'actual ubicació al barri de Sant Joan, a la carretera de Llers, i per promoure la construcció del Teatre-Museu Dalí.[3][4] També fou secretari de l'Institut d'Estudis Empordanesos i president del Patronat de Portlligat.[5]
Guardiola publicà, el 1984, Dalí y su museo: la obra que no quiso Bellas Artes, i el 1990, Dalí de primera mà, a més de diversos articles als Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos i a la Revista de Girona (revista que també dirigí) publicats entre la dècada del 1950 i 1980.[6] També col·laborà al periòdic Los Sitios.
Reconeixements
El 12 de desembre del 2002 l'ajuntament de Figueres acordà atorgar-li la Fulla de Figuera de Plata de la ciutat.[4] El febrer de 2007 la ciutat de Figueres inaugurà una plaça amb el seu nom.[7]
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.