Ramsès I
faraó egipci fundador de la Dinastia XIX From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Ramsès I fou un faraó egipci fundador de la dinastia XIX. Va regnar vers el 1290 aC.
Remove ads
Noms
El seu nom era Paramessu (que significa Aquell que ha estat format per Ra) i el seu nom de tron fou Menpehtire (que significa La força de Ra és eterna).
El seu nom d'Horus fou Kanekhetwadinesit (Brau fort de rica majestat); el seu nebti fou Khaemnesumitem, i l'Horus d'or fou Semenmaastkhetawi. El seu Sa Ra fou Ramsès (fill de Ra).
Antecedents familiars
Era fill d'un oficial de l'exèrcit anomenat Seti i d'una dona desconeguda. La família era originària del nord-est del delta del Nil, probablement de la zona d'Àvaris.[1] Tenia cinc germanes i tres germans (Pay, Minamon i Hawnefer).
Ramsès va entrar a l'elit militar d'Egipte, actuant com comandant de l'exèrcit i portava nombrosos títols militars; comandant de la fortalesa de Sile, una fortalesa que dominava l'accés al delta del Nil des de Canaan. Era també supervisor de sacerdots de l'Alt i Baix Egipte. Als darrers anys fou designat Visir del nord pel faraó Horemheb.
Remove ads
Núpcies i descendents
Una de les seves dones es deia Sitre i se suposa que era filla d'un altre oficial de l'exèrcit. Amb ella va tenir almenys un fill que fou el faraó Seti I.
Regnat de Ramsès I
Va ser designat com a corregent al final del regnat d'Horemheb i finalment fou nomenat hereu, ja que el faraó no tenia descendència.
D'aquesta manera, a la mort d'Horemheb es coronà faraó d'Egipte amb el nom de Ramsès quan tenia uns 50 anys. Probablement només va ser rei un parell d'anys, segons les cronologies, de 1292 o 1295 aC fins a 1290 o 1294 aC.
Del seu regnat se sap que va dur a terme diverses campanyes militars, reincorporant Fenícia a l'imperi i conquerint Amurru i Cadeix (Síria), i va vèncer als libis reobrint les canteres del desert oriental.[1]
va fer un segon piló al temple de Karnak, i una capella i un temple a Abidos (que va acabar Seti I). També consta una estela trobada a Wadi Halfa.
Conscient de la seva vellesa, va designar el seu fill Seti corregent i hereu al tron. A la mort de Ramsès I, Seti fou aclamat com a nou faraó d'Egipte.
Remove ads
Tomba de Ramsès I
Ramsès I fou enterrat en una petita tomba coneguda com a KV16 a la Vall dels Reis a Tebes; la tomba fou descoberta per l'egiptòleg Belzoni el 10 d'octubre de 1817; la tomba revelava un enterrament a correcuita, la cambra no era acabada i sembla que era una antecambra d'una de més gran destinada a ser la seva cambra d'enterrament. La tomba fou saquejada a l'antiguitat però s'hi van trobar estàtues i el sarcòfag.
La seva mòmia podria ser una que hi havia al Museu de Niagara Falls que fou comprada a Egipte a la primera part del segle xix i portada a Amèrica. Aquesta institució va tancar el 1999 i va vendre les seves col·leccions al Museu Carlos; una anàlisi minuciosa de la mòmia amb tècniques modernes va revelar que es tractava d'un enterrament reial de la dinastia XIX i per les característiques podria molt ben bé ser la de Ramsès I. La seva dona Sitre fou enterrada a una tomba a la Vall de les Reines més tard que el faraó al que va sobreviure, però també en una tomba inacabada.
Remove ads
Referències
Enllaços externs
Vegeu també
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads