Rastatt

Rastatt és una ciutat de l'estat de Baden-Württemberg, a Alemanya. Està situada a la riba del riu Murg, sis quilòmetres abans de la confluència amb el Rin, i té una població aproximada de 47.500 habitants (2010).

Palau de Rastatt

Rastatt

Tipus	residència, centre regional mitjà, municipi urbà, capital de districte, barroc i Greater district town in Baden-Württemberg (en)
Lloc
48° 51′ 26″ N, 8° 12′ 11″ E
Estat	Alemanya
Estat federat	Baden-Württemberg
Regió administrativa	Karlsruhe
Districte rural	districte de Rastatt
Vereinbarte Verwaltungsgemeinschaft	Rastatt VVG (en)
Capital de	districte de Rastatt
Població humana
Població	51.800 (2023) (878,26 hab./km²)
Geografia
Superfície	58,98 km²
Altitud	123 m
Limita amb	Alsàcia Ötigheim Muggensturm
Organització política
• Burgmestra major	Monika Müller (2023–)
Membre de	Aliança per el medi ambient (1993–) Alcaldes per la Pau (2014–) Kommunale Informationsverarbeitung Baden-Franken (en) (–2018) Zweckverband 4IT (en) (2018–)
Identificadors descriptius
Codi postal	76437
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	07222 i 07229
Clau de regió d'Alemanya	082165005043
Clau de municipalitat alemanya	08216043
Altres
Agermanament amb	Almeria Woking Fano New Britain Aurenja (1965–)
Lloc web	rastatt.de

Fins al final del segle xvii, Rastatt no tenia gairebé cap tipus d'influència política. No obstant, després d'haver estat destruïda pels francesos el 1689, la va reconstruir a una escala més gran el marcgravi Lluís Guillem de Baden-Baden. Va ser la seu del Primer i el Segon congressos de Rastatt, que van donar lloc al Tractat de Rastatt.

Va ser la residència dels marcgravis de Baden-Baden fins al 1771. La revolució de Baden, el 1849, va començar el maig d'aquell any amb un motí de soldats sota el comandament de Ludwik Mieroslawski i Gustav Struve, i va acabar poques setmanes després amb la conquesta de la ciutat pels prussians. Durant alguns anys, Rastatt va ser una de les fortaleses més sòlides de l'imperi alemany, però les fortificacions es van desmantellar el 1890.