Rojos (pel·lícula)
pel·lícula de 1981 dirigida per Warren Beatty From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Rojos (títol original en anglès Reds) és una pel·lícula dirigida per Warren Beatty, i estrenada el 1981, amb Warren Beatty i Diane Keaton com a protagonistes. Gira al voltant de la vida de John Reed,[1][2] el militant comunista, periodista, i escriptor que va fer la crònica de la Revolució Russa de 1917 i del seu Deu dies que van sacsejar el món (Ten Days that Shook the World).[3] Aquesta pel·lícula ha estat doblada i emesa al català el 1997.[4]
Al costat de Beatty i de Keaton, Edward Herrmann, Jerzy Kosiski, Jack Nicholson, Paul Sorvino, Maureen Stapleton, Ramon Bieri, Nicolas Coster i M. Emmet Walsh. Adaptada per Warren Beatty, Peter S. Feibleman (no surt als crèdits), Trevor Griffiths, Elaine May (no surt als crèdits) i Jeremy Pikser de les memòries de Reed.[5]
Warren Beatty va rebre l'Oscar al millor director. Va ser també nominat per l'Oscar a la millor pel·lícula, que va perdre en benefici de la pel·lícula Carros de foc.[6] La pel·lícula ha estat considerada per l'American Film Institute com una de les millors pel·lícules èpiques de la història.[7]
Remove ads
Personatges històrics
- John Silas Reed - Warren Beatty
- Louise Bryant - Diane Keaton
- Max Forrester Eastman - Edward Herrmann
- Grigori Zinóviev - Jerzy Kosiński
- Eugene O'Neill - Jack Nicholson
- Emma Goldman - Maureen Stapleton
Els testimonis (The Witnesses)
Per ordre alfabètic:
- Jacob Bailin
- Roger Nash Baldwin
- John Ballato
- Harry Carlisle
- Kenneth Chamberlain
- Andrew Dasburg
- Tess Davis
- Isaac Don Levine
- Will Durant - (Filosof, historiador i escriptor)
- Blanche Hays Fagen
- Hamilton Fish III - (Congresista)
- Dorothy Frooks - (Autora, editora i actriu)
- Hugo Gellert – (Il·lustrador)
- Adele Gutman Nathan
- Emmanuel Herbert
- George Jessel - (Actor, cantant, i productor)
- Henry Miller - (Escriptor)
- Arthur Mayer
- Scott Nearing - (Conservador, pacifista, educador i escriptor)
- Dora Russell - (Feminista i militant progressista)
- George Seldes – (Periodista i crític)
- Art Shields
- Jessica Smith – (Editor i activista)
- Adela Rogers St. Johns - (Periodista, novel·lista i guionista)
- Arne Swabeck - (Cap comunista americà)
- Bernadine Szold-Fritz
- Galina von Meck
- Will Weinstone
- Rebecca West – (Feminista i escriptor)
- Lucita Williams
Remove ads
Premis i nominacions
Premis
- 1982: Oscar al millor director per Warren Beatty[8]
- 1982: Oscar a la millor actriu secundària per Maureen Stapleton[8]
- 1982: Oscar a la millor fotografia per Vittorio Storaro[8]
- 1982: Globus d'Or al millor director per Warren Beatty
- 1983: BAFTA al millor actor secundari per Jack Nicholson
- 1983: BAFTA a la millor actriu secundària per Maureen Stapleton
Nominacions
- 1982: Oscar a la millor pel·lícula per Warren Beatty[8]
- 1982: Oscar al millor actor per Warren Beatty[8]
- 1982: Oscar a la millor actriu per Diane Keaton[8]
- 1982: Oscar al millor actor secundari per Jack Nicholson[8]
- 1982: Oscar al millor guió original per Warren Beatty i Trevor Griffiths[8]
- 1982: Oscar a la millor direcció artística per Richard Sylbert i Michael Seirton[8]
- 1982: Oscar al millor vestuari per Shirley Russell[8]
- 1982: Oscar al millor muntatge per Dede Allen i Craig McKay[8]
- 1982: Oscar al millor so per Dick Vorisek, Tom Fleischman i Simon Kaye[8]
- 1982: Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
- 1982: Globus d'Or al millor actor dramàtic per Warren Beatty
- 1982: Globus d'Or a la millor actriu dramàtica per Diane Keaton
- 1982: Globus d'Or al millor actor secundari per Jack Nicholson
- 1982: Globus d'Or a la millor actriu secundària per Maureen Stapleton
- 1982: Globus d'Or al millor guió per Warren Beatty i Trevor Griffiths
- 1983: BAFTA al millor actor per Warren Beatty
- 1983: BAFTA a la millor actriu per Diane Keaton
- 1983: BAFTA a la millor fotografia per Vittorio Storaro
- 1983: BAFTA al millor vestuari per Shirley Russell
Al voltant de la pel·lícula
- Des de 1982, cap altra pel·lícula ha estat nominada a l'Oscar en les quatre categories d'actors.
- Warren Beatty va començar el rodatge d'entrevistes amb els "testimonis" (the "witnesses") al començament dels anys 1970.[9]
- Gene Hackman va interpretar el petit paper de Pete Van Wherry. L'escena en la qual aquest anuncia a Jack Reed que Louise Bryant ja no treballa per a ell va exigir exactament 100 preses. Hackman es va negar a fer una 101 presa.
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads
