Llista de reis de Navarra

La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França. El títol s'ha mantingut a Espanya, mentre que a França desapareix amb la Revolució Francesa i la reorganització del territori francès en departaments.

Dinastia Ènnega

Aquesta dinastia aconseguirà posar un control cristià a la zona de Navarra, amb el títol de «Rei de Pamplona», i es mantindrà fins al segle x, aturant les alternances de poder a Pamplona i mantenint amistat amb els seus familiars, els Banu Qasi.^[1][2]

Període	Monarca	Raó
824 - 852	Ènnec Aritza
852 - 870	Garcia I	Fill de l'anterior
870 - 882	Garcia Ximenes	Regent en absència de Fortuny I
882 - 905	Fortuny I	Fill de Garcia I[3]
905?	Garcia II[4][n. 1]	Fill de l'anterior

Dinastia Ximena

Fortuny va ser destronat i reclòs al monestir de Leire. La dinastia Ximena s'uneix a l'Ènnega a través del matrimoni de Toda Aznar, neta de Fortuny I.^[2] Els reis d'aquesta dinastia són els següents:^[5][6]

Període	Monarca	Raó
905 - 926	Sanç I
927 - 931	Ènnec Garcés i Ximeno Garcés	Co-regents per minoria d'edat
931 - 970	Garcia III	Fill de Sanç Garcés I
970 - 994	Sanç II	Fill de l'anterior
994 - 1000	Garcia IV	Fill de l'anterior
1000 - 1035	Sanç III	Fill de l'anterior
1035 - 1054	Garcia V[7]	Fill de l'anterior
1054 - 1076	Sanç IV[8]	Fill de l'anterior
1076 - 1094	Sanç V[9]	Cosí de l'anterior
1094 - 1104	Pere I[10]	Fill de l'anterior
1104 - 1134	Alfons I[11]	Germà de l'anterior
1134 - 1150	Garcia VI[12]	Escollit per nobles i prelats

A mitjans de 1162, Sanç VI pren la decisió de substituir el títol pamplonès pel de «Rei de Navarra»:^[13][14]

Període	Monarca	Raó
1150 - 1194	Sanç VI[14]	Fill de l'anterior
1194 - 1234	Sanç VII[15]	Fill de l'anterior

Dinastia Xampanya

Navarra-Xampanya

El 1234, Sanç VII mor sense fills legítims. L'hereu legítim per a Navarra va ser Teobald IV de Xampanya, primogènit de Blanca de Navarra, germana de Sanç VII, iniciant la dinastia Xampanya a Navarra:^[16][17]

Període	Monarca	Raó
1234 - 1253	Teobald I	Nebot de l'anterior
1253 - 1270	Teobald II	Fill de l'anterior
1270 - 1270	Enric I	Germà de l'anterior
1274 - 1305	Joana I	Filla de l'anterior
1284 - 1305	Felip I[18]	Rei jure uxoris amb Joana I

Dinastia Capet o de Hutin

Dinastia Capet

A la mort de la reina Joana, el seu fill, Lluís de Hutin, va ser proclamat rei de Navarra; la corona navarresa s'unia durant aquest període a la francesa:^[19][17]

Període	Monarca	Raó
1305 - 1316	Lluís I	Fill de l'anterior
1316	Joan I[20][n. 2]	Fill de l'anterior
1316 - 1322	Felip II	Germà de Lluís I
1322 - 1328	Carles I	Germà de l'anterior
1328 - 1349	Joana II	Filla de Lluís I
1328 - 1343	Felip III[21]	Rei jure uxoris amb Joana II

Dinastia d'Évreux

Dinastia Evreux

Joana II va casar-se amb Felip d'Evreux i, amb aquest matrimoni, inicia una nova dinastia en els seus fills:^[17][22]

Període	Monarca	Relació
1349 - 1387	Carles II	Fill de l'anterior
1387 - 1425	Carles III	Fill de l'anterior
1425 - 1441	Blanca I	Filla de l'anterior

Dinastia Trastàmara

Trastàmara

A la mort de Blanca I, Joan II d'Aragó va seguir regnant i ostentant el títol de rei de Navarra, segons havia dictat en el seu testament la seva esposa que, de manera confusa, nomenava hereu a Carles de Viana, però pregava que no prengués el títol de rei mentre visqués el seu pare. Aquest fet va contribuir a l'esclat de la guerra civil navarresa entre pare i fill, que s'uní després, també, a la guerra civil catalana. La guerra entre els dos bàndols es perllongà fins a la mort de Carles el 1461.^[23][24]

Període	Monarca	Raó
1425 - 1479	Joan II	Rei jure uxoris amb Blanca I[n. 3]
1441 - 1450	Carles IV[25][n. 4]	Rei de dret
1461 - 1464	Blanca II[26][n. 5]	Reina de dret
1479	Elionor I[27][n. 6]	Filla de l'anterior

Dinastia Foix

Dinastia Foix

Elionor I estava casada amb Gastó IV de Foix,^[22] el seu fill Gastó de Foix va ser príncep de Viana, però a la mort d'aquest, el successor va ser el seu fill Francesc Febus.^[28][29]

Període	Monarca	Raó
1479 - 1483	Francesc I	Net de l'anterior
1483 - 1513	Caterina I	Germana de l'anterior

Divisió del regne

Alta Navarra

Dinastia Trastàmara

Francesc i Caterina serien els únics representants de la dinastia dels Foix a l'Alta Navarra, el 1492, el seu oncle Ferran II d'Aragó ocupa la major part de Navarra i l'annexiona a la Corona d'Aragó, si bé el 1515 les corts castellanes reunides a Burgos va annexionar-la a la Corona de Castella.^[30] Des d'ençà, a l'Alta Navarra regnen els reis de Castella i, després, d'Espanya:

Articles principals: Llista de reis de Castella i Llista de reis d'Espanya

Baixa Navarra

Dinastia Albret

Dinastia Albret

D'altra banda, els descendents de Caterina, nascuts com a membres de la dinastia Albret, pel matrimoni de la seva mare amb Joan Albret, van continuar regnant a la Baixa Navarra.^[30][22]

Període	Monarca	Raó
1484 - 1516	Joan III[31]	Espòs de l'anterior
1518 - 1555	Enric II[32]	Fill de l'anterior
1555 - 1572	Joana III[33]	Filla de l'anterior
1555 - 1562	Antoni I[34]	Rei jure uxoris amb Joana III

Dinastia Borbó

Gran escut d'armes de França i Navarra

Joana III va casar amb Antoni de Borbó, traspassant el regne de Navarra dels Albret als Borbó.^[34] L'hugonot Enric III va regnar a França com Enric IV, sent reconegut com a rei de França pels Estats Generals a Blois el 1593, després que es convertís al catolicisme, a la mort d'Enric III de França sense descendents.^[35]

Període	Monarca	Raó
1572 - 1610	Enric III	Fill de l'anterior
1610 - 1620	Lluís II	Fill de l'anterior

El 1607 Enric decretà la unió de les dues corones, quedant Navarra com a «país d'estat», amb autonomia pròpia, retallada pel seu fill Lluís II el 1611, el qual finalment incorporaria el regne de Navarra als territoris de la Corona de França el 1620, convertint el títol navarrès en un dels del rei de França. Tot i així, mantindria aquesta autonomia fins a l'abolició del títol i la reorganització de les regions franceses arran de l'esclat de la Revolució Francesa.^[36][37]

Article principal: Llista de reis de França

Notes

1. Suposat quart rei de Pamplona, fill de Fortuny, sota la regència del seu oncle, però tots dos van ser deposats per Ramon I de Pallars amb l'ajut d'Alfons III d'Astúries; al seu lloc va ser exaltat el seu nebot.
2. Joan va ser fill pòstum de Lluís I, però va morir al poc de néixer i el va succeir el seu tiet.
3. A partir de 1441, morta la reina Blanca, Joan II continua en el tron en el marc de la guerra civil.
4. Per testament de la seva mare, no podia prendre el títol de rei, però fins a 1450 Joan II, any que es foragitat de Castella, no fa ús del seu dret i Carles actuarà com a rei de fet durant el període de 1441-1450.
5. Blanca era addicta al seu germà Carles en la qüestió sucessòria, per això el seu pare els desposseí dels drets al tron el 1455 en benefici de la seva germana Elionor. Blanca va restar com a ostatge del seu pare i després va ser conduïda al comtat de Foix, on restà captiva fins a la seva mort.
6. Només va regnar quinze dies.