Renault FT

El Renault FT-17 és el tanc francès més conegut en la Primera Guerra Mundial, va estar en servei en l'exèrcit francès fins i tot el començament de la Segona Guerra Mundial.

Renault FT

FT al Museu de l'Exèrcit Reial a Brussel·les
Historial de servei
En servei a	Afganistan Imperi Alemany Alemanya Nazi Bèlgica Brasil Espanya Estats Units Estònia Finlàndia França Iran Regne de Iugoslàvia Imperi Japonès Lituània Països Baixos Segona República Polonesa Regne de Romania Moviment de la Rússia blanca Suècia Suïssa Turquia Txecoslovàquia Unió Soviètica
Període en actiu	1917-1945
Guerres	I Guerra Mundial, Guerra Civil Russa, Guerra polonesa-soviètica, Guerra Civil Xinesa, Guerra Civil Espanyola, II Guerra Mundial, Guerra tailandesa-francesa
Característiques generals
Tipus	Tanc lleuger
País d'origen	França
Fabricant	Renault
Dissenyador	Rodolphe Ernst-Metzmaier
Variants	Char à canon 37, Char mitrailleur, FT 75 BS, Char signal, FT 17 modifié 31, Model de sis tones de 1917, Russkiy Reno, FIAT 3000
Dimensions
Pes	6,5 tonnes
Amplada	1,47 m
Longitud	5 m
Altura total	2,14 m
Tripulació	2 (comandant i conductor)
Especificacions
Motor	Petroli de 4 cilindres
Potència màxima	39 hp (29 kW)
Rati potència/pes	6 hp/tona
Prestacions
Vel. camp a través	7 km/h
Autonomia camp a través	65 km
Armament
Primari	Canó de 37 mm o metralladora de 7,92 mm
Blindatge en buc	22 mm

Presentació

El tanc Renault FT 17 es pot considerar el primer tanc modern, un disseny francès que després de la Gran Guerra va ser copiat i exportat a quantitat de països (entre ells Espanya amb el Tanc Trubia A4^[1]). Pot considerar-se modern per la seva disposició i xassís amb torreta superior, que posteriorment seria l'estàndard per a la majoria dels carros de combat.

Es tractava d'un carro lent, de suport a la infanteria, amb una velocitat màxima de 6-8 km/h, i una tripulació de només dos homes, el cap-tirador, situat a la torreta, i el conductor, situat al frontal del vehicle. Motor, canvi i altres elements mecànics ocupaven la part posterior del vehicle.

Fabricació

D'aquest model se'n van fabricar més de 3.000 unitats durant la Gran Guerra, estant en servei fins i tot el 1944, any en què els alemanys de la França ocupada els van utilitzar en els combats que van tenir lloc als carrers de París.

Versions

Existien dues versions en funció del seu armament, una muntava el canó curt de 37 mm Puteaux SA-18, i l'altra la metralladora de 8 mm Hotchkiss Mle 1914. Els carros espanyols portaven la metralladora de la mateixa marca de calibre 7 mm. Posteriorment es van fabricar algunes unitats de comandament desarmades.

Els FT-17 a Espanya

Entre els països que van comptar amb aquest carro després de la Primera Guerra Mundial, Espanya en va rebre un per a la seva avaluació el 1919.

El 1925, foren usats en el desembarcament d'Alhucemas, però la llanxa K que els transportava encallà i no van poder ser usats en les primeres onades de combats. Posteriorment mostrarien la seva eficàcia en la guerra del Rif, tot i que mostrant clarament la seva tendència a quedar indefensos quan la seva única peça s'avariava o reescalfava.

Posteriorment serien usats a Astúries, en els combats de la revolució d'octubre, i amb l'arribada de la guerra civil, 5 quedarien en mans governamentals, a Madrid i uns altres 5 en mans revoltades, a Saragossa. El bàndol republicà en compraria a Polònia uns altres 64 que aquests anaven a enviar a desballestament.

Els carros Renault es van mostrar molt actius al front nord i en els combats de la batalla de Madrid, i les seves últimes accions en Espanya se centren en els últims dies de la guerra, a Madrid, en les lluites entre comunistes i homes de Segismundo Casado.