República Soviètica de Baviera

From Wikipedia, the free encyclopedia

República Soviètica de Baviera
Remove ads

La República de Baviera o República Soviètica de Baviera (Bayrische Räterepublik, també anomenada Münchner Räterepublik), o algunes vegades recordada com el Consell de Baviera o el "Soviet de Baviera", fou una breu administració revolucionària que consistia en una sèrie de consells d'obrers, camperols i soldats federats federats i un govern coordinador que fou format a l'estat federat alemany de Baviera entre finals de l'any 1918 i inicis del 1919, durant els primers dies de la República de Weimar després de la derrota d'Alemanya a la Primera Guerra Mundial. La seva capital era Múnic.

Dades ràpides Informació, Capital ...
Thumb
Segell
Remove ads

Història

Thumb
Soldats al carrer durant la revolució
Thumb
Combats durant la Revolució de 1919
Thumb
Soldats amb un guàrdia Roig fet presoner

El 7 de novembre del 1918, a l'aniversari de la Revolució russa d'octubre, el Consell d'Obrers i Soldats va forçar a l'últim rei de Baviera, Lluís III que abdiqués. Després, Kurt Eisner, del Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya (USPD) va declarar Baviera com un "estat lliure" dins el context de la Revolució de Novembre que s'estava produint a Alemanya.[1] El 6 d'abril del 1919, la "República Soviètica de Baviera" fou proclamada formalment. Al principi fou sostinguda per membres de faccions anti-autoritàries de l'USPD. La participació de l'anarquista Gustav Landauer com a ministre de cultura i de Silvio Gesell com a ministre d'economia, al costat d'altres antiautoritaris i socialistes llibertaris com el poeta i dramaturg Erich Mülsam, Ernst Toller i Ret Marut (el novel·lista Bruno Traven donaren al Soviet una direcció forta anarquista.

Els Freikorps van trencar les defenses de Munic l'1 de maig,[2] donant lloc a durs combats als carrers. El 3 de maig del 1919, els Freikorps van ocupar la República bavaresa. Uns 1000 voluntaris del govern foren morts. Prop de 700 homes i dones foren arrestats i executats pels Freikorps. Leviné va ser condemnat a mort i executat a la presó de Stadelheim.[3]

Remove ads

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads