Ribagorça

Ribagorça
	El Turbó, muntanya emblemàtica de la Ribagorça.
Localització
	42° 27′ N, 0° 32′ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Aragó
Província	província d'Osca
Capital	Graus
Geografia
Superfície	2.459,8 km²
Limita amb	Vall d'Aran ; Llitera ; Sobrarb ; Noguera ; Alta Ribagorça ; Pallars Jussà ; Somontano de Barbastre

La Ribagorça (aragonès: Ribagorza, castellà: Ribagorza) és una de les comarques de l'Aragó. Va ser separada de la seva comarca germana l'Alta Ribagorça, partint-les per la meitat, una banda a Aragó i l'altra a Catalunya.

Vegeu també Alta Ribagorça, Baixa Ribagorça, Ribagorça (comarca històrica) i Comtat de Ribagorça

Dades ràpides Localització, Capital ...

Tanca

Al nord limita amb França, al sud amb Somontano de Barbastre i Llitera, a ponent amb Sobrarb, i a l'est amb l'Aran, l'Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.

Està vertebrada pels rius Éssera, Isàvena i Noguera Ribagorçana.

Lloc important d'alpinisme i turisme, té el pic d'Aneto, més alt dels Pirineus i l'estació d'esquí més alta del Pirineu aragonés, en Cerler.

Té els orígens en el Comtat de Ribagorça, un dels comtats fronterers de l'Imperi Carolingi (l'anomenada Marca Hispànica) i posteriorment territori integrant del Regne i Corona d'Aragó.

Més informació Municipi, Població ...

Ribagorça (2007)

Municipi	Població	Extensió	Densitat
Areny de Noguera	322	119	2,71
Benasc	2.080	233,2	8,92
Benavarri	1.167	157,1	7,43
Beranui	106	64,01	1,66
Bissaürri	239	63,29	3,78
Bonansa	97	37,3	2,60
Campo	279	23,03	12,11
Capella	387	60,7	6,38
Castigaleu	119	26,5	4,49
Castilló de Sos	738	31,6	23,35
Estopanyà	198	88,7	2,23
Foradada del Toscar, la	231	106,58	2,17
Gia	114	25,95	4,39
Graus	3.472	300,4	11,56
Lasquarri	157	31,9	4,92
Monesma i Queixigar	108	62,6	1,73
Montanui	308	174,2	1,77
Paüls, les	287	81,7	3,51
Pobla de Castre, la	403	29,54	13,64
Isàvena	293	118,8	2,47
Perarrua	105	30,1	3,49
Pont de Montanyana, el	152	48,2	3,15
Santa Llestra i Sant Quilis	100	23,42	4,27
Saünc	364	73,3	4,97
Secastella	133	47,4	2,81
Seira	179	69,4	2,58
Sessué	116	5,56	20,86
Sopeira	106	44,1	2,40
Tolba	193	59,14	3,26
Tor-la-ribera	119	32	3,72
Vall de Bardaixí, la	53	45,57	1,16
Vall de Lierp, la	47	32,41	1,45
Viacamp i Lliterà	25	107,7	0,23
Vilanova d'Éssera	156	7	22,29
Total	12.953	2461,4	5,26

Tanca

D'aquests, els següents són considerats catalanoparlants per la legislació aragonesa^[1]

Nom oficial	Nom en català	Població	Superfície
Arén	Areny de Noguera	313	119,3
Benabarre	Benavarri	1.124	157,1
Bonansa	Bonansa	88	37,3
Castigaleu	Castigaleu	84	26,5
Estopiñán del Castillo	Estopanyà	120	88,7
Isábena	Isàvena	235	118,5
Lascuarre	Lasquarri	132	31,9
Laspaúles	les Paüls	230	81,6
Monesma y Cajigar	Monesma i Queixigar	76	62,6
Montanuy	Montanui	212	174,1
Puente de Montañana	el Pont de Montanyana	89	48,6
Sopeira	Sopeira	91	44,1
Tolva	Tolba	121	59,0
Torre la Ribera	Tor-la-ribera	101	32,1
Beranuy	Beranui	82	63,8
Viacamp y Litera	Viacamp i Lliterà	36	107,7
Total		3.134	1.252,9

Els assentaments humans de la comarca es remunten al Paleolític mitjà (50.000 anys), amb mostres a jaciments arqueològics d'Olvena, las Forcas de Graus o Castilló de Pla, el menhir de Merli o els dolmens de Cornudella de Valira.

Els romans varen establir ciutats com Labitolosa,^[3] prop de la Pobla del Castre.

Dominació àrab. El Balascot

Durant la invasió musulmana de la península Ibèrica, els àrabs varen ocupar aquesta regió. Vers el 724 el territori, sota domini àrab, es creu que es va revoltar sota direcció d'un noble, possiblement d'estirp vascona, anomenat Balascot pels àrabs (Belasc), a les terres a l'est de Sobrarb (alguns el situen a l'oest).

A les cròniques àrabs apareix més tard un senyor local anomenat Ibn Balascot (és a dir el fill de Balascot). El seu nom indicaria, en primer lloc que el seu pare va ser un personatge important (doncs n'hi ha prou amb dir que era el fill del seu pare perquè se sàpiga de qui s'està parlant), i que la seva possible revolta havia prosperat, car anys després el fill de Balascot encara conservava el poder.

Comtat de Tolosa i Ribagorça

A l'alta edat mitjana, aquesta zona va pertànyer al comtat de Tolosa. A finals del segle ix, Ramon I de Pallars i Ribagorça va crear el seu propi comtat independitzant-se del de Tolosa aprofitant una crisi esdevinguda per l'assassinat de Bernat el Vedell. S'alternen les ocupacions àrabs amb el domini comtal, fins que és totalment reconquerida per Sanç I de Navarra. El 1035, el comte de Ribagorça i de Sobrarb Ramir I d'Aragó va crear el regne d'Aragó.

Edat moderna

Després de les "Alteracions de Ribagorça" sota el regnat de Felip II, la Ribagorça perd tot els seus privilegis, furs i lleis pròpies. La proclamació del Cantó Ribagorçà amb la primera república espanyola de 1873, va tornar momentàniament la independència de la Ribagorça.

Trobem, com és el cas de totes les comarques que conformen la Franja de Ponent (ço és, que formen part de les comunitats de l'Aragó on es parla el català), diferents postures pel que fa al referent d'aquest topònim. En el cas de la Ribagorça n'hi ha tres. Són usuals les expressions Alta Ribagorça i Baixa Ribagorça, però depenent d'aquestes tres postures (les quals s'expliquen amb més detall a l'article sobre la Franja de Ponent) fan referència molts cops a territoris diferents.

La postura oficial diferencia entre una Alta Ribagorça de la comunitat autònoma de Catalunya i una Ribagorça de la de l'Aragó.
La postura integracionista dels Països Catalans designa com a Alta Ribagorça la part administrativament catalana, però, en canvi, entén com a Baixa Ribagorça (o d'altres cops com a, senzillament, Ribagorça) la part lingüísticament catalana de la Ribagorça aragonesa. Sol incloure la Vall de Benasc en aquesta darrera comarca.
La postura nacional dels Països Catalans no té en compte que en l'actualitat existeixi una comarca de l'Alta Ribagorça a Catalunya i en camp ras divideix el territori lingüísticament català de la Ribagorça (incloent-hi, per la seua banda, la Vall de Benasc) en una Alta Ribagorça i una Baixa Ribagorça que res tenen a veure amb l'oficialitat. L'Alta Ribagorça nacional comprendria, així, la vall alta de l'Éssera i la de la Noguera Ribagorçana, fins al Pont de Montanyana; i la resta de territori pertanyeria a la Baixa Ribagorça nacional, integrada principalment per la conca alta de l'Isàvena.