Ritu Escocès Antic i Acceptat
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El ritu escocès antic i acceptat (REAA) és un dels ritus maçònics més escampats al món. Va ser fundat el 1801 a Charleston (Estats Units) sota l'impuls dels germans John Mitchell i Frederic Dalcho, sobre la base de les Grans Constitucions de 1786, atribuïdes a Frederic el Gran.[1] És, als seus inicis, un ritu destinat de manera única als graus que segueix el grau de mestre.
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Encara que estigui compost de 33 graus, és habitualment practicat en el marc de dos organismes complementaris però diferents:
- Una obediència maçònica que federa lògies dels tres primers graus de la francmaçoneria.
- Una «jurisdicció» d'alts graus maçònics, dirigida per un «Consell Suprem», que reagrupa tallers del 4t al 33è grau.
Remove ads
Els 33 graus del REAA
No existeix en francmaçoneria rang superior al tercer grau, el de mestre maçó. És un dels principis fonamentals de la «regularitat maçònica» que tots els mestres maçons estiguin en igualtat, sense consideració de posició social o de pertinença a altres graus maçònics. És per això que els graus d'un número superior al tercer han de ser considerats com a graus d'instrucció, o de perfeccionament, i no com a graus que impliquin un poder particular i del qual es podria valer un mestre maçó per creure's superior als altres.
Remove ads
Lògies que practiquen el ritu escocès antic i acceptat
Referències
Vegeu també
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads