Riu Gàmbia
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El riu Gàmbia és un riu navegable de l'Àfrica Occidental,[1] que creua en la major part del seu recorregut la república de Gàmbia, a la qual dona nom. La seva longitud és de més de 1.100 quilòmetres. Neix al massís de Futa Djalon, a Guinea. El riu és navegable gairebé la meitat del seu curs.
Hi ha moltes illes al mig del riu, entre les quals la de Georgetown, amb la ciutat de Janjanbureh, i la de Baboon, on habiten els babuïns. A la vora d'aquesta illa es troba encara algun hipopòtam i també alguns cocodrils.
El riu desemboca a l'oceà Atlàntic en forma d'estuari on es confonen el mar i el riu. Per això els primers dos-cents quilòmetres de riu són d'aigua salada.
El tractat de cessió de la part principal del riu, prop de l'Atlàntic, a favor de Gran Bretanya, es va signar el 15 de juny de 1825 entre el rei Burnay de Barra i Kenneth Mc Cauley, governador interí de Sierra Leone. La convenció de duanes no s'aplicava als vaixells francesos navegant des de o cap a la factoria francesa de Fort Albreda. A més a més el rei va cedir un territori a la riba nord d'una milla cap a l'interior entre Bonyadoo Creek i Jokadoo Creek excloent el territori d'Albreda. En el tractat també es prohibia el tràfic d'esclaus i Gran Bretanya es comprometia a pagar 400 dòlars espanyols anuals al rei i successors. El 19 de juny de 1926 un tractat va delimitar el domini de la factoria d'Albreda.
Remove ads
Vegeu també
Referències
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads