Robert Edwards

Robert Geoffrey Edwards CBE FRS (Manchester, 27 de setembre de 1925 - Cambridge, 10 d'abril de 2013) fou un metge, fisiòleg i biòleg anglès, pioner de la medicina reproductiva i especialment de la fecundació in vitro. Conjuntament amb el cirurgià Patrick Steptoe i l'infermera Jean Purdy amb els quals treballava d'ençà els anys 1960, van ser pioners exitosos en la concepció a través de la FIV, que va conduir al naixement del primer nadó concebut in-vitro, Louise Brown, el 25 de juliol de 1978.^[1][2] L'any 2010 rebé el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina "per al desenvolupament de la fecundació in vitro".^[3]

Robert Edwards

Biografia
Naixement	(en) Robert Geoffrey Edwards 27 setembre 1925 Batley (Anglaterra)
Mort	10 abril 2013 (87 anys) Cambridge (Anglaterra)
Causa de mort	malaltia
Sepultura	Elmwood Cemetery (en)
Residència	Manchester Leeds
Formació	Universitat de Bangor Universitat d'Edimburg
Activitat
Camp de treball	Reproductive medicine (en)
Ocupació	metge, biòleg, fisiòleg, investigador
Ocupador	Universitat de Cambridge
Membre de	Academia Europaea (1989–) Royal Society
Interessat en	Biologia
Obra
Estudiant doctoral	Azim Surani
Altres
Títol	Knight Bachelor
Cònjuge	Ruth Fowler Edwards (–2013)
Premis
(2010)  Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (2008)  Annual Review Prize Lecture (2005)  Eardley Holland Gold Medal (en) (2001)  Premi Lasker-DeBakey a la Investigació Mèdica Clínica (1994)  doctor honoris causa per la Universitat de València (1989)  Premi Internacional Rei Fàysal de medicina (1988)  doctor honoris causa per la Vrije Universiteit Brussel  Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic  Membre de la Royal Society  Knight Bachelor

Biografia

Edwards va nàixer a un poble petit del Yorkshire i es crià a la ciutat de Manchester. Després de servir a l'exèrcit britànic entre 1944 i 1948, estudià a la Universitat del País de Gal·les. Defensà el seu doctorat a l'Institut de Genètica Animal de la Universitat d'Edinburgh el 1957. Allà amb Ruth Fowler, una companya estudiant amb qui es casà després, creà el mètode Fowler-Edwards, que s'usa per a regular l'ovulació dels ratolins a base d'hormones.^[4] Se n'anà durant un any als Estats Units gràcies a una borsa i al seu retorn al Regne Unit treballà a l'Institut Nacional de Recerca Mèdica a Mill Hill de Londres entre 1958 i 1968. L'any següent treballà a la Universitat de Glasgow abans d'entrar a la Universitat de Cambridge el 1963.

Premis i guardons

El 2001 la Fundació Lasker li atorgà el Premi Albert Lasker Clinical Medical Research "per al desenvolupament de la fertilització in-vitro, un avenç tecnològic que ha revolucionat el tractament de la infertilitat."^[5]

El 2007, Edwards apareixia al n°26 en una classificació del diari The Daily Telegraph, que ha elaborat una llista dels 100 genis vius més importants.^[6]

El procés de recompensa per a la tasca d'Edwards ha culminat el 2010 amb l'atorgament del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina, per part de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències.

Bibliografia

• 1980: A matter of life, the story of a medical breakthrough, escrit amb Patrick Steptoe.