Síndrome nefròtica

La síndrome nefròtica és un trastorn inespecífic en què els ronyons estan danyats,^[1] fent que s'escapin grans quantitats de proteïnes (proteïnúria amb almenys 3,5 grams per dia per 1,73 m² de superfície corporal)^[2] des de la sang a l'orina.

Síndrome nefròtica

Imatge histopatològica de glomeruloesclerosi diabètica amb síndrome nefròtica. Tinció d'HE.
Tipus	nefrosi i malaltia
Especialitat	nefrologia
Clínica-tractament
Símptomes	proteïnúria i hipoalbuminèmia
Medicació clortalidona, ciclotiazida, quinethazone (en) , hydroflumethiazide (en) , bumetanida, benztiazida, ciclofosfamida, methyclothiazide (en) , metolazone (en) , hidroclorotiazida, furosemida, indapamide (en) , àcid etacrínic, bendroflumetiazida, clorotiazida, trichlormethiazide (en) , polythiazide (en) , torasemide (en) , ethacrynate sodium (en) , prednisona, rituximab, ciclosporina, micofenolat de mofetil, prednisolona, metilprednisolona, Tacrolimús, clorotiazida i ciclofosfamida
Patogènesi
Associació genètica	GPC5, LAMB2 (en) , COQ8B (en) , ARHGDIA (en) , DGKE (en) , WT1 (en) , NPHS2 (en) , NPHS1 (en) , PLCE1 (en) , PTPRO (en) , EMP2 (en) i SGPL1 (en)
Classificació
CIM-11	GB41
CIM-10	N04
CIM-9	581 i 581.9
Recursos externs
DiseasesDB	8905
MedlinePlus	000490
eMedicine	244631 i 982920
MeSH	D009404
UMLS CUI	C0027726
DOID	DOID:1184

Les causes inclouen diverses malalties renals com la glomeruloesclerosi segmentària focal, nefropatia membranosa i glomerulopatia de canvis mínims.^[1][3] També pot aparèixer com a complicació de la diabetis o el lupus.^[1]

Els ronyons afectats per la síndrome nefròtica tenen petits porus en la podòcits, prou grans per permetre que la proteïnúria (i, posteriorment, la hipoalbuminèmia, perquè algunes de les proteïnes, principalment l'albúmina ha passat de la sang a l'orina), però porus no prou grans per permetre el pas de les cèl·lules sanguínies (per tant, sense hematúria). Per contra, en la síndrome nefrítica, els glòbuls vermells passen a través dels porus, provocant hematúria.