Sabartès

El Sabartès (occità: Savartés [savaɾ'tes]) és un parçan o comarca d'Occitània, al Llenguadoc. Es troba al sud del comtat de Foix, a l'alta conca de l'Arieja. Tarascon n'és la població principal. El dialecte d'occità que s'hi parla és el llenguadocià, en la seva variant foissenca (grup sub-dialectal del llenguadocià meridional).

Sabartès

(oc) Savartés
Mapa del cantó de Sabartès dins de l'Arieja.
Tipus	comarca d'Occitània
Part de	Comtat de Foix
Lloc
Entitat territorial administrativa	Arieja (França)
42° 50′ 51″ N, 1° 36′ 22″ E

Segons la proposta de divisió territorial d'Occitània del diari Jornalet, basada en l'obra de Frederic Zégierman Le Guide des pays de France, el Sabartès estaria ubicat a la regió del Llenguadoc, subregió del Comtat de Foix.^[1][2][3]

Oficialment, les comunes del Sabartès estan situades al sud del departament francès de l'Arieja.

Història

Un vicus o vicaria de Sabartensis s'esmenta al segle ix com un lloc de l'església de la Mare de Déu de Sabart construïda a la confluència de l'Arieja i Vicdessos, a prop de Tarascon. A la fi de l'alta edat mitjana el Sabartès és una marca del pagus i bisbat de Tolosa. Aleshores formava part del comtat de Tolosa (segle x). La gestió de la vall alta de l'Arieja anirà a càrrec de la família dels comtes de Carcassona.

Al segle xi, Roger el Vell és senyor de Foix. A la seva mort, els seus béns són compartits i el seu fill petit, Bernat Roger rep el Sabartès i la terra de Foix així com el comtat de Coserans i el seu bisbat, la meitat del Volvestre, el Daumasan, el Podaguès i l'Aganaguès (Pàmies, Savardun, Hers). Per la seva banda, les esglésies i monestirs que pertanyien a la família de Carcassona i que es trobaven en aquests territoris es van donar al seu germà, Pere, bisbe de Girona.

Durant els anys 1050-1120, els comtes de Foix intentaran d'afermar els seus drets sobre el comtat. Aquesta política els enfrontarà amb la noblesa local i els poders veïns.

Al segle xi, els comtes de Cerdanya tenien drets importants.^[4] Aquests drets es perderen el segle xiii.

Des del 2014 dona nom també a un cantó.