Sança de Castella i de Polònia

Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).^[1] Fundadora del Monestir de Sixena, és considerada fundadora de l'orde de les Comanadores de Sant Joan de Jerusalem, branca femenina de l'Orde Santjoanista.

serventa de Déu Sança de Castella

La reina en una miniatura del Liber feudorum maior, s. XIII
Biografia
Naixement	Sancha de Castilla; Sança de Castella i de Polònia 21 setembre 1154 (Gregorià) Toledo
Mort	9 novembre 1208 (54 anys) Santa Maria de Sixena (Regne d'Aragó)
Sepultura	Monestir de Sixena
Religió	Catolicisme
Es coneix per	Reina consort d'Aragó, esposa d'Alfons el Cast; fundadora del Monestir de Sixena i de l'orde de les Comanadores de Sant Joan de Jerusalem
Activitat
Ocupació	reina, fundadora
Orde religiós	Monges Santjoanistes
reina, vídua i fundadora
Celebració	Església Catòlica
Pelegrinatge	Monestir de Sixena
Festivitat	9 de novembre (a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem)
Iconografia	Hàbit de les Comanadores de Sant Joan, amb corona
Altres
Títol	Reina consort d'Aragó (1174–1196) Infanta de Castella
Família	Casal de Borgonya a Lleó
Cònjuge	Alfons el Cast (1174, 1175 (Gregorià)–1196)
Fills	Dolça d'Aragó, Ramon Berenguer d'Aragó, Pere el Catòlic, Constança d'Aragó i de Castella, Alfons II de Provença, Elionor d'Aragó i de Castella, Sança d'Aragó, Ferran d'Aragó
Pares	Alfons VII de Lleó   i Riquilda de Polònia
Germans	Estefania Alfons de Castella Sança de Castella i de Barcelona Constança de León i de Barcelona Dolça II de Provença Urraca de Castella i Lleó Sanç III de Castella Ferran II de Lleó Alfons de Castella Ferran de Castella Garcia de Castella Albrecht IV von Everstein

Filla del rei de Castella Alfons VII i la seva segona muller, Riquilda de Polònia,^[2] nasqué el 21 de setembre de 1154.

El 18 de gener de 1174 es casà a la Seu de Saragossa amb el rei Alfons el Cast,^[3] en virtut de l'establert en la Pau Perpètua de Sahagún.^[4] D'aquest matrimoni en tingueren:

• el príncep Pere el Catòlic (1174-1213), comte de Barcelona i rei d'Aragó
• la princesa Constança d'Aragó (v 1179-1222), casada el 1198 amb Eimeric I d'Hongria i el 1210 amb Frederic II d'Alemanya
• el príncep Alfons II de Provença (1180-1209), comte de Provença
• la princesa Elionor d'Aragó (1182-1226), casada el 1202 amb Ramon VI de Tolosa
• la princesa Sança d'Aragó (1186-v 1241), casada el 1211 amb Ramon VII de Tolosa
• el príncep Sanç d'Aragó, mort jove
• el príncep Ramon Berenguer d'Aragó, mort jove
• l'infant Ferran d'Aragó (1190-1248), abat de Mont Aragón
• la princesa Dolça d'Aragó (1192-?), monja a Santa Maria de Sixena

Després de la mort del seu marit a Perpinyà en 1196, Sança fou relegada pel seu fill Pere el Catòlic a una posició de segon pla en política. Va deixar la cort i es retirà al monestir de Santa Maria de Sixena, que ella havia fundat en 1188 i donat a les monges Comanadores de Sant Joan de Jerusalem. Hi prengué l'hàbit i hi visqué com a monja fins a la seva mort.

Panteó reial de Sixena, amb la tomba de la reina fundadora i la del seu fill Pere el Catòlic.

Portà al monestir la seva filla Constança d'Aragó i de Castella, reina vídua d'Hongria, que hi visqué entre 1204 i 1208, quan marxà a Sicília per casar-s'hi de nou. Sança morí poc després, el 9 de novembre del 1208. Fou sebollida davant l'altar major del monestir, on també fou sebollit el seu fill Pere el Catòlic.

Com el seu marit, fou protectora de trobadors com Guiraut de Calanson i Peire Raimon.

Veneració

Per la seva fundació a Sixena, la primera de l'orde, és considerada com a fundadora de la branca femenina de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, les Comanadores de Sant Joan de Jerusalem, i venerada com a serventa de Déu al si d'aquest orde. A molts documents de l'arxiu de Sigena parla de "Sancte Regine Sancie fundatricis istius Religionis et Conventus" ("santa reina Sança, fundadora d'aquesta religió i convent").

A l'església de Nuestra Señora del Temple de Saragossa es conserva una pintura de la reina amb una inscripció que l'anomena "Santa Reina Doña Sancha". El seu culte, però, no va tenir repercussió fora dels monestirs de l'orde.