Antoni Abat

Antoni Abat, també conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases (Memfis, 250 – Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d'origen egipci.^[1] Va néixer en el si d'una família apoderada. En quedar-se orfe de ben jove va repartir la seva fortuna entre les persones més necessitades i va iniciar una vida d'ermità.^[2] El 270, es retirà al desert, on passà la major part de la seva vida.^[1]

Antoni abat, o
Antoni el Gran, o
Antoni d'Egipte

Talla del s. XV (Volkertshaus, Bad Waldsee, Landkreis Ravensburg)
Biografia
Naixement	Ἀβᾶς Ἀντώνιος ( 'Abas 'Antónios) 251 Coma (en)
Mort	c. 357 (105/106 anys) Tebes
Sepultura	Monestir de Sant Antoni (Desert oriental d'Egipte); en 561, cos traslladat a Alexandria; el 663, a Constantinoble; s. XI, a Saint-Antoine-l'Abbaye (Isère, França)
Residència	Dayr al-Maymun (en) (286–305)
Religió	Cristianisme
Es coneix per	"Pare de tots els monjos"
Activitat
Ocupació	monjo cristià, anacoreta, escriptor
Període	Imperi Romà
abat; Pare Venerable, Portador de Déu
venerable sant ortodox sant catòlic sant, nomenat per sant precongregacional
Celebració	Tota la cristiandat
Pelegrinatge	Monestir de Sant Antoni; Saint-Antoine l'Abbaye
Festivitat	17 de gener (catòlics i ortodoxos); 30 de gener (coptes)
Iconografia	Vell i amb barba, amb una gaiata en forma de "tau" i amb una campana penjada; amb un porc (a Occident); amb un llibre; amb una creu en forma de "tau" (creu de Sant Antoni); com a monjo; com a ermità essent temptat per dimonis i figures femenines
Patró de	Animals (a Catalunya, especialment els animals de peu rodó); traginers i corredors d'animals; el Perelló; Illes Balears, Menorca, Sant Antoni de Portmany (Eivissa); Orde dels Canonges Regulars de Sant Antoni de Viena

Entre les seves gestes més conegudes, són molt anomenades les seves lluites contra les temptacions diabòliques, així com la visita que feu a sant Pau l'ermità.^[3] A l’alta edat mitjana, es va fundar, sota la seva invocació, l’orde religiós dels Canonges Regulars de Sant Antoni o Antonians, una congregació especialitzada en la curació de malalties contagioses.^[3]

Sant Antoni es representa com un ancià amb barba, vestit amb roba de sac i amb caputxa, i amb una campana, un porquet, un bàcul amb forma de tau i el foc sagrat, en al·lusió a l'ergotisme que curaven els antonians.^[3] Tant a Orient com a Occident, el sant gaudeix de molta popularitat. Així, als Països Catalans diverses esglésies i capelles honoren el seu nom.^[1] Se'l considera patró dels animals,^[2] dels pagesos i dels traginers.^[4] Així, el 17 de gener, dia de la seva festa, se celebra amb la benedicció del bestiar i la cavalcada dels Tres Tombs.^[1][4]