Maties (apòstol)

Maties o Macià —en grec antic Ματθίας; en llatí Matthias— (Judea, s. I-Jerusalem?, Còlquida?, Etiòpia?, 80?), segons els Fets dels Apòstols, fou l'escollit per substituir Judes Iscariot com a membre dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.

Maties o
Macià

Talla del segle xv a la Malling Kirke de Jylland (Dinamarca)
Biografia
Naixement	Mattithiah ("Do de Déu") segle I dC Judea
Mort	c. 80 dC Jerusalem
Causa de mort	homicidi pena de mort, decapitació
Sepultura	Abadia de Sant Maties (Trèveris, Alemanya); algunes relíquies a la Basílica de Santa Justina (Pàdua, Itàlia) a Santa Maria la Major (Roma) i a Montblanc (Conca de Barberà)
Apòstol
Dades personals
Grup ètnic	Jueus
Religió	Església primitiva
Es coneix per	segons una tradició, predicà i morí a Etiòpia
Activitat
Ocupació	missioner
Professors	Jesús de Natzaret
apòstol i màrtir
sant catòlic
Celebració	tota la cristiandat
Pelegrinatge	Trèveris, Pàdua
Festivitat	14 de maig (a les esglésies catòlica i anglicana); 9 d'agost (Església Ortodoxa); 24 de febrer (esglésies episcopalianes, luteranes i algunes tradicionalistes catòliques)
Iconografia	amb barba; amb una destral gran; amb un garrot o unes pedres; llibre
Patró de	Montblanc (des de 1687); bastaixos; confiters; marxants de roba

Elecció com a Apòstol segons el Nou Testament

L'elecció de Macià com a apòstol es va esdevenir, segons les Actes dels Apòstols, a la sort (Actes 1,15–26). Va substituir en Judes, que s'havia llevat la vida pres de la desesperació per haver traït Jesús (Actes 1,23-26). Al Nou Testament no hi ha més referències a aquest apòstol. El seu nom significa «Present de Jahvè» (de Déu) (en hebreu מַתִּתְיָהוּ).

Elecció com a Apòstol segons els escrits cristians antics

Segons Eusebi de Cesarea,^[1] poc després de la mort de Jesucrist i uns dies abans de la seva Ascensió al cel, Sant Pere va reunir tota la comunitat cristiana (unes 120 persones) per a determinar un substitut de Judes Iscariot.

D'entre tots els presents, es van proposar dues persones:

• Josep Barsaba
• Macià

L'elecció final es va considerar cosa divina, per això es va fer per sorteig i l'escollit fou Maties.

• 
  Estàtua del segle xv a Blaubeuren, Chorraum
• 
  Estàtua del segle xviii al Marienmünster de Dießen am Ammersee (Alemanya)

Predicació

El text apòcrif Fets d'Andreu^[2] explica que Macià va ser enviat a predicar entre els caníbals. Tot just arribar a la ciutat fou posat a la presó amb la resta d'estrangers arribats al país, on havia d'estar-s'hi trenta dies fins que fos devorat per la gent d'allà. L'últim dia arriben Andreu i alguns deixebles seus i l'alliberen miraculosament. Després, Andreu converteix al cristianisme tota la població.

Segons Nicèfor Cal·list Xantopul,^[3] Macià predicà a Etiòpia i després fou martiritzat a la creu.

Veneració

A l'inici del segle iv, les restes mortals foren traslladades, per encàrrec de Santa Helena (mare de l'emperador romà Constantí), a Trèveris (Alemanya) on hi fundà un monestir. Més tard, algunes relíquies foren portades a Roma i a Pàdua.

Se'l commemora els dies:

• 24 de febrer segons l'Església Catòlica Romana fins al Concili Vaticà II
• 14 de maig segons l'Església Catòlica Romana a partir del Concili Vaticà II
• 9 d'agost segons l'Església Ortodoxa Grega

El dia de Sant Macià tradicionalment era el 24 de febrer. Aquest fet el feia coincidir amb l'inici de la primavera a molts d'indrets dels Països Catalans ("Per Sant Macià l'oreneta ve i el tord se'n va").

En algunes contrades, és el patró dels carnissers, bastaixos, pastissers i confiters, sastres i marxants de roba, així com dels arquitectes i paletes. Al contrari que a Alemanya,^[4] als territoris de llengua catalana no és un sant amb gaire devoció popular.

Una curiositat entorn d'aquest sant és que també és el patró dels jugadors de jocs d'atzar a causa de la forma com va esdevenir apòstol ("Sant Macià, feu-me guanyar i un ciri us faré cremar").

És invocat contra el catarro o cucurutxa, la verola o pigota. També contra l'eixorquesa i el primer dia d'escola perquè els infants el passin bé.

• 
  Abadia benedictina de St. Macià, a Trèveri
• 
  Nau gòtica de St. Macià de Trèveri
• 
  Estàtua del sant sobre la seva tomba, a Trèveri
• 
  Sarcòfag de l'apòstol
• 
  Reliquiari de Pàdua

Obres atribuïdes

Se li atribueixen diversos textos, avui dia desapareguts:

• Evangeli de Macià, referit per Orígenes (segle iii)
• Tradicions de Macià, referit per Climent d'Alexandria (segle ii)