Santiago Estapé i Pagès

Santiago Estapé i Pagès (el Masnou, 1876 - Barcelona, 16 de març de 1936)^[1] fou un polític i advocat català.

Santiago Estapé i Pagès

Biografia
Naixement	1876 el Masnou (Maresme)
Mort	16 març 1936 (59/60 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	advocat, polític
Família
Pare	Jaume Estapé i Pagès
Germans	Gabriel Estapé i Pagès

Biografia

Era fill del dramaturg Jaume Estapé i Pagès i germà del metge Gabriel Estapé i Pagès. Estudià dret i exercí al llarg de la seva vida com a advocat a Barcelona, on va viure. Es va casar amb Serafina Tort i Bonjoch, filla del polític Francesc Xavier Tort i Martorell.^[2]

Era d'ideologia republicana i catalanista. El seu debut a la política fou quan es presentà per la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) a les eleccions a Corts del 1910 per Mataró, sense obtenir representació. El 1914 va participar en la comissió del Segon Centenari de la Caiguda de Catalunya com a representant del Centre Nacionalista Republicà. Després del Pacte de Sant Gervasi, l'any 1914, canvià de partit i es passà a la Lliga Regionalista, amb qui obtingué representació el 1915 a Barcelona i el 1921 pel districte de Mataró.^[2]

Tingué diverses responsabilitats a la Diputació de Barcelona i a la Mancomunitat de Catalunya. En totes dues institucions participà i presidí nombroses comissions. Fou membre del consell de govern de la Mutualitat de Secretaris i Funcionaris Municipals de Catalunya. Fou nomenat president accidental de la Mancomunitat després de l'absència de Puig i Cadafalch quan es produí el cop d'estat de Primo de Rivera, i fins a la dissolució el gener de 1924. Maldà per salvar-la, sense èxit, tot convocant una reunió l'11 de gener, en què tots els presents excepte un, signaren a favor de mantenir els organismes públics i que fossin governats per homes escollits democràticament.^[2]

El 1920. va comprar la masia de Can Casas o Can Malet al Masnou, que va rebatejar com a «Mas Nou». Va presidir la junta del Casino del Masnou i l'agost de 1935 va ser nomenat fill predilecte de la vila.^[3]

Durant els anys trenta, fou president de la Junta de la Federació Industrial d'Autotransports de Catalunya i de la Mutualitat de la FIATC. Morí a Barcelona però fou enterrat al cementiri del Masnou.^[2]