Sants

barri de Barcelona, al districte de Sants-Montjuïc From Wikipedia, the free encyclopedia

Santsmap
Remove ads

Sants és un barri del districte barceloní de Sants-Montjuïc. És un barri popular i residencial, molt ben comunicat amb el centre de la ciutat i amb l'exterior, on hi abunden els petits comerços i les empreses de serveis. És un barri dinàmic, lluitador i amb empenta. Hi ha una important vida associativa que s'expressa amb l'ambient als carrers. A la vora de l'estació de Sants hi ha alguns establiments hotelers.[1]

Per a altres significats, vegeu «Sant».
Dades ràpides Tipus, Epònim ...

La trama urbana combina sectors antics amb una tipologia de cases i carrers ben diferenciada dels carrers més amples i amb edificis més grans construïts recentment. Després de molts anys de convivència dels usos industrials i residencials, el barri ha anat guanyant els espais que ocupaven les fàbriques, amb parcs, centres cívics i places.[2][3]

Darrerament, com ha succeït en altres barris de la ciutat, l'especulació i el turisme massiu han agreujat el problema de l'habitatge al barri.[4]

Remove ads

El barri

Fou el nucli principal de l'antic municipi de Santa Maria de Sants. Els barris d'Hostafrancs i la Font de la Guatlla, històricament també formaven part del terme de Sants, però es van cedir a Barcelona el 1839, tot i que per motius històrics i sociourbanístics encara mantenen el caràcter i una estreta relació amb el barri de Sants. A partir del 2006 Sants, dins del districte de Sants-Monjuïc, quedà estricte i administrativament delimitat. S'anomenaren separadament com a barris altres zones considerades també de Sants on hi havia un arrelat sentiment de pertinença: Hostafrancs, La Bordeta, la Font de la Guatlla i Sants-Badal.[5][6][1]

Límits del barri dins del districte

Els límits actuals del barri administratiu són: al nord l'avinguda de Madrid i el carrer Berlín, partió amb el districte i barri de les Corts; a l'est l'avinguda de Josep Tarradellas, la plaça dels Països Catalans, i els carrers de l'Espanya Industrial, Joanot Martorell, Leiva i Gayarre, que limiten amb el districte de l'Eixample i el barri d'Hostafrancs; al sud els carrers Ferreria, Noguera Pallaresa, Manzanares i Andalusia fan el límit amb el barri de la Bordeta; a l'oest el carrer de Badal i la rambla del Brasil (Ronda del Mig) toquen amb el barri de Sants-Badal.

Carrers, places i parcs

El barri està delimitat a l'oest per la Ronda del Mig, (soterrada) i transversalment per les vies del tren (també soterrades). Té un important eix comercial, la popularment anomenada "Carretera de Sants", formada pel carrer de la Creu Coberta a Hostafrancs i el carrer de Sants. La plaça de Sants està ben centrada al carrer de Sants i al mig del barri, on comencen o acaben els carrers de Galileu, Joan Güell, Olzinelles i Sant Antoni. L'any 2016 es van inaugurar els Jardins de la Rambla de Sants, que cobrien les vies de tren i metro a l'entrada de la ciutat, que també arriben fins a la plaça de Ramon Torres García, tocant la plaça de Sants i a prop de Can Vies.[7]

A més a més de la plaça de Sants, hi ha altres places com la plaça del Centre, la plaça d'Osca, i la plaça de la Farga, que concentren bona part de l'activitat veïnal. També hi ha parcs i jardins com el de l'Espanya Industrial, el de can Mantega, el d'Elisard Sala i el de Màlaga.

Thumb
Vista de la fàbrica de l'Espanya Industrial (Làmina del segon quadern de "El Consultor del Rey Alfonso XII" aparegut el desembre de 1877)
Thumb
Edifici Poliesportiu Municipal de l'Espanya Industrial al Parc de l'Espanya Industrial, Sants, Barcelona
Thumb
Vista de la Plaça de Sants des del carrer Joan Güell
Remove ads

El municipi històric

El terme municipal de Santa Maria de Sants ocupava l'actual barri de Sants, Hostafrancs, Magòria, la Font de la Guatlla, la Marina de Sants (la Marina de Port i la Marina del Prat Vermell, coneguda fins fa ben poc com Can Tunis) i bona part de la Zona Franca. Fins a la dècada de 1980, el límit amb les Corts s'allargassava fins a la travessera de les Corts.[8]

Història

La primera citació del poble de Sants en la història és del 991 però, atès que l'aparició és en un document testimonial de les rendes i possessions de Sant Pere de les Puel·les, i anterior a la invasió d’Almansor, probablement el lloc de Sants ja era poblat després de la conquesta de Barcelona pels francs. La citació es fa dues vegades en el mateix document: "in villa de Sanctos cum illorum affrontationibus atque limitibus" i més endavant "in locum ubi dicunt villa de Sanctos".[9]

L’església de Santa Maria de Sants, al voltant de la qual s'articula el primer nucli de població, apareix citada l'any 780 i el 1130 consta com a parròquia independent. De 1340 fins al 1840 figura com a església sufragània dependent de Santa Maria del Pi.[10]

El terme de Sants figura en la sentència de Jaume I de 1274, reconeixent les franqueses del Vallès, del Maresme i del Llobregat a més de les de Sants i Sarrià. Sants era un lloc controlat pel rei i pel Consell de Cent. En el fogatge del segle XIV, Sants apareix amb 16 focs, aproximadament uns 64 habitants. Al cens de Floridablanca assoleix 434 habitants, i a l'any 1789 hi havia 97 cases, agrupades en dos nuclis: el primer i més antic al voltant de l’església i l’altre, més modern, vora el camí ral.[10][11]

La construcció de la carretera nova, "Carretera de Sants" al final del segle XVIII, va esperonar el ritme econòmic i la construcció al barri.[12] La carretera de Sants va ser iniciada durant l'època del reformisme borbònic el 1764, i el 1769 finalitzà la construcció del pont sobre el Llobregat a Molins de Rei.[12]  En el diccionari de Madoz de 1853-54, al poble de Sants hi apareixen quatre núclis principals: L'església i Carretera (centre de Sants), la Bordeta, la travessia de les Corts (actual carrer de Vallespir, abans anomenat de Colom) i la Marina.[10]

Entre 1883 i 1885 el municipi de Sants va demanar ser agregat al de Barcelona, a petició pròpia. El 1883 l’Ajuntament de Sants havia agregat el poble a Barcelona, però l'acord va ser anul·lat pel Govern. L'agregació administrativa es va produir definitivament el 20 d'abril de 1897, amb un reial decret de la reina Maria Cristina, signat pel ministre de Governació.[12] Els pobles de Sant Martí, Sant Andreu, les Corts, Gràcia i Sant Gervasi també passaren a formar part del municipi de Barcelona el mateix any.[10]

El creixement de Sants es va accelerar durant la segona meitat del segle XIX. Amb l'establiment d'indústries i la demanda de ma d'obra, la població va créixer multiplicant-se per cinc entre 1850 i el moment de l'annexió a Barcelona, amb un increment molt superior al de la mateixa ciutat de Barcelona i major que la resta de municipis del seu voltant.[12]

Des del segle xix, fou un barri obrer amb diverses fàbriques tèxtils. Entre altres cal destacar-ne per la seva importància les del Vapor Vell, convertida en biblioteca i escola l'any 2001, i l'Espanya Industrial, o Vapor Nou, convertit en parc l'any 1983.

Maties Muntadas i Rovira, director de l'Espanya Industrial, va ser ennoblit per Alfons XIII l'any 1909 amb el títol nobiliari de comte de Santa Maria de Sants.[13]

El 1904 es va allargar la via de tramvia des de Sants cap al Paral·lel i cap al port, i el 1916 fins a Collblanc. El 1912 el ferrocarril de via estreta arribava a Sant Boi i a Martorell des de l'estació de Magòria. El 1926 el ferrocarril metropolità arribà a Sants.

El 1918 es celebrà el Congrés Obrer de Sants de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRT-C) a l'Ateneu Racionalista Obrer de Sants (Carrer Vallespir núm. 12). El Congrés de Sants va esdevenir determinant per a l'organització obrera, amb 164 delegats pertanyents a 153 sindicats i associacions obreres procedents de les principals comarques de Catalunya. Després del congrés, la CRT-C es consolidà com l'organització de referència del moviment obrer català.[14]

l’Exposició Internacional del 1929, centrada a la muntanya de Montjuïc, comportà una important onada d’immigració d'altres llocs de la península. D'ençà, la Marina va anar quedant distanciada del nucli de Sants. Tot i amb la construcció de la Gran Via i de la línia dels Ferrocarrils Catalans, la Marina va ser encara, durant dècades, un sector marcadament agrícola.[10]

Remove ads

Població

Al barri de Sants hi havia una població de 47.063 habitants el gener de 2024 i és el barri amb major població del districte, amb una variació interanual 2023-24 del 5,7%, el segon barri amb major increment després de la Marina del Prat Vermell, barri que ha tingut una implementació d'habitatges recent. La població estrangera que viu al barri arriba al 29,4%, per sota del barri del Poble Sec amb un 35,7% però per damunt de la mitjana del districte 27,0%.[15]

Remove ads

Festes

Festa Major

Thumb
El carrer Alcolea de baix, guarnit per la Festa Major de Sants del 2008 amb elements del món dels nadons.[16]

La festa major del barri se celebra el 24 d'agost, diada de Sant Bartomeu, patró del barri. Diversos carrers es guarneixen per l'ocasió amb decoracions i muntatges efímers i amb una programació d'activitats per a tots els públics.

Mostres i trobades

Firentitats

Firentitats[17] és una mostra de les entitats i associacions del barri i del districte. Es celebra anualment a la primavera, al llarg dels carrers de Sants i Creu Coberta. La mostra va comptar amb les parades de més de 120 associacions (2025) de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, on informen sobre les seves activitats i projectes. Durant la jornada s'hi realitzen activitats festives i de cultura popular, amb actuacions de cant coral, d'esports, reivindicatives i tallers i jocs per a infants.[18]

Remove ads

Esports

A principis d'octubre té lloc el Cros Popular de Sants, memorial Eugeni Giralt, una cursa que troba les seves arrels més llunyanes a mitjans dels anys 30 del segle xx, quan era organitzada per l'Ateneu Enciclopèdic Sempre Avant. Actualment la cursa és organitzada pel Club Camins Esportius de Sants.

Llocs d'interès

Entitats i associacions

Al barri existeix una xarxa cultural i associativa que s'agrupa majoritàriament dins una coordinadora d'entitats anomenada Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Entre moltes destaquen l'associació de veïns Centre Social de Sants, l'Orfeó de Sants amb més de cent anys d'història, la Societat Coral la Floresta, que és l'entitat més antiga de Sants i fundada el 1878, la Unió Esportiva de Sants amb una secció ciclista responsable de l'organització de la Volta Ciclista a Catalunya, el Centre Catòlic, el Club Esportiu Mediterrani i la Unió Excursionista de Catalunya de Sants. En el marc de les entitats de cultura popular i tradicional destaquen la colla de castellers coneguts en aquest món amb el nom de Borinots, tres grups de diables (els de Sants, les Guspires i els Barrufet), la colla de geganters de Sants i la Colla Bastonera de Sants. En l'actualitat, els moviments alternatius tenen una forta presència en les festes majors oficials del barri i altres festes alternatives.

Cultura

Música

Esport

Altres

Agrupaccions d'entitats

Mitjans

Remove ads

Cooperativisme

El barri de Sants fou un important centre de cooperativisme i d'economia obrera popular. S'hi van crear societats com la Lleialtat Santsenca, la Nova Obrera, el Model del Segle XX o l’Empar de l’Obrer, esdevenint un dels barris proletaris més importants de Catalunya, amb l'objectiu i la necessitat de millorar les condicions de vida dels obrers, amb l'autogestió i el cooperativisme com a eines per plantar cara a les dures relacions socials que imposava el capitalisme.[28]

El 2015 es creà l'associació Impuls Cooperatiu de Sants, una organització que aglutina les cooperatives d’economia social i solidària del barri de Sants. L'associació agrupa 40 cooperatives de Sants, Hostafrancs i la Bordeta de sectors com la cultura, l’editorial, l’educació, la formació, la restauració, les noves tecnologies, l’arquitectura i l’habitatge, entre d’altres.[29]

Santsenques i santsencs il·lustres

Remove ads

Economia

Sants és el barri del districte amb 3.478 empreses (24% de tot el districte) El comerç és la major l'activitat econòmica del barri i del districte (23-24%), seguida dels serveis a les empreses i les activitats professionals, científiques i tècniques, el transport i emmagatzematge, l'hostaleria, la construcció i la indústria.[15]

Comerç

Des de 1988, l'associació de comerciants Sants Establiments Units, dinamitza i promociona l’Eix Comercial del Carrer de Sants, publicitant la compra en els comerços de proximitat. L’entitat es va crear per aplegar l'esforç dels comerciants per iluminar el carrer per Nadal. Amb el temps els objectius han evolucionat i s'han ampliat, ajudant els comerços en la sostenibilitat, l'estalvi centralitzat de recursos i editant informació i guies pel consum responsable. L’àmbit geogràfic d’actuació agrupa els barris de de Sants i de Sants-Badal. L'associació treballa amb recursos propis i amb els d’esponsors i subvencions.[32]

Atur i renda disponible

A sants hi havia 1.499 persones registrades a l'atur, baixant poc amb una variació interanual del -0,3% entre 2023-24, representant un atur del 4,6 de la població activa. Al barri de Sants, la renda disponible se situa en 22.802,6 euros (llar per càpita) igualant la mitjana de la ciutat de Barcelona l'any 2022, i per damunt de la resta de barris del districte.[15]

Habitatge

El preu de compra dels habitatges de segona mà (mitjana al districte de 2023) arribava a 3.731 €/m2, un 12,6% inferior al preu mitjà a la ciutat de Barcelona (4.270 €/m2). El preu del lloguer a Sants-Montjuïc era de 1.032 €/mes, també inferior (-9,2%) al preu mitjà de Barcelona (1.136,4 €).[15]

Remove ads

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads