Sarbar

Sarbar (grec: Σαρβάρος) o Shahrbaraz (persa: شهربراز), el nom real del qual era Farrokhan, († 9 de juny del 630) va ser general i 25è monarca sassànida.

Sarbar

Biografia
Naixement	segle VI
Mort	9 juny 630 Ctesifont
Causa de mort	homicidi, assassinat de figura pública
Rei de l'Imperi Sassànida
27 abril 630 – 9 juny 630 ← Artaxerxes III – Borane →
Dades personals
Religió	Zoroastrisme
Activitat
Ocupació	capitost, governador
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Sassànida
Branca militar	Exèrcit sassànida
Grau militar	Ispahsalar
Conflicte	batalla d'Antioquia conquesta sassànida de Jerusalem setge de Constantinoble setge de Ctesifont (629)
Família
Família	Mihran
Cònjuge	Borane
Fills	Sapor V, Nicetes el Persa, Nika Perska

General

Durant el regnat de Còsroes II (590-628) va comandar l'exèrcit persa com a general, i va obtenir el títol de Shahrbaraz (literalment Ós de l'Imperi), que va obtenir com a sobrenom. Aquest fet demostra la seva destresa en el camp de batalla, atès que s'associava l'os amb la victòria.

Durant les seves campanyes va conquistar les ciutats de Damasc (al 613) i Jerusalem (al 614), llavors romanes d'Orient, i va obtenir a més la Vera Creu. No obstant això, durant la guerra entre Heracli (610-641) i els perses en la dècada del 620, va néixer i va créixer una mútua suspicàcia entre el general i Còsroes II. Els espies romans d'Orient van mostrar a Sarbar diverses cartes que demostraven que Còsroes II planejava assassinar-lo. Sarbar va abandonar l'exèrcit durant la guerra, i sense les seves estratègies es va accelerar la derrota persa, amb la qual cosa la victòria va caure del costat de l'Imperi Romà d'Orient.

Rei sassànida

Després de la derrota persa, Sarbar va participar activament de les conspiracions entorn del tron. Còsroes II era partidari de no rendir-se a Heracli, i per això va ser mort. El 27 d'abril del 630 Sarbar va matar el nou rei, un nen que amb prou feines portava divuit mesos en el tron, anomenat Artaxerxes III (628-630), i es va convertir en el vint-i-cinquè rei sassànida. Va signar la pau, segons la qual es tornaven als romans d'Orient totes les terres conquistades en la guerra, a més de la Vera Creu.^[1]

L'abril del 630 va ser capturat per la coalició de khàzars i köktürks (en turc, Celestes) que van conquistar Armènia. Poc després, el 9 de juny, va ser assassinat.