(I Can't Get No) Satisfaction
cançó de The Rolling Stones From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
(I Can't Get No) Satisfaction és una cançó de la banda de rock anglesa The Rolling Stones creada l'any 1965, una composició de Mick Jagger i Keith Richards i produïda per Loog Oldham. La lletra tracta la frustració sexual i la comercialització[1] i és una de les cançons més emblemàtiques del grup.[2]
La cançó es va llançar com a senzill als Estats Units el juny de 1965 i també va ser presentada a la versió nord-americana de llur quart àlbum d'estudi, Out of Our Heads que va sortir el juliol. «Satisfaction» va ser un èxit, el primer número u als Estats Units. Al Regne Unit, només a les emissores de ràdio pirata la van emetre, perquè la lletra es considerava massa sexual per a una emissora pública.[3] Més tard va esdevenir el quart número u al Regne Unit. Va caldre més de deu anys i la mort del dictador Franco, per que els Rolling Stones presentin aquesta cançó «decadent» per primera vegada a Barcelona el 1976.[4]
La canço parlava de la rebel·lió d'una jove generació, o, si més no, a la insatisfacció amb les condicions de vida, morals i polítics en general però també la petita rebel·lió casolana contra el paternalisme i les necessitats no satisfetes i la mortificació.[5]
Es recorda la versió en catala per Ramon Folch i Camarasa que va ser interpretada per Els Bonds.[6]
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads