Selaginel·la

Selaginel·la (Selaginella) és un gènere de pteridòfit, plantes vasculars sense flors ni llavors, l'únic de la família de les selaginel·làcies.^[1] Malgrat que en total hi ha unes 700 espècies, només dues es troben a Catalunya: Selaginella denticulata de la terra baixa mediterrània i Selaginella selaginoides dels Pirineus.

Selaginel·la

Selaginella
Taxonomia
Regne	Plantae
Classe	Lycopodiopsida
Ordre	Selaginellales
Família	Selaginellaceae
Gènere	Selaginella P.Beauv., 1804
Tipus taxonòmic	Selaginella selaginoides
Nomenclatura
Estatus	Nomen conservandum

Etimologia

Etimològicament Selaginella és un diminutiu del llatí selago- (–ella indica en llatí un sufix de diminutiu)- Precisament selago és l'epítet específic de la licopodiàcia més comuna del nostre país: Huperzia selago. Plini anomenava així a una mena de savina perquè era molt petita en comparació amb els licopodis.^[2]

Característiques

Morfològicament tenen un aspecte semblant al dels licopodis, però solen aparèixer estructures com els rizòfors que surten de les tiges, es claven a terra i produeixen arrels. Les fulles es disposen en quatre rengles, de formes i mides molt diverses (generalment de dues menes) i tenen un apèndix basal anomenat lígula. Són plantes heterospòries i, per tant, tenen un protal·lus endospòric reduït. Hi ha estròbils de megasporofil·les i microsporofil·les

Moviment accelerat (3 hores) de la rehidratació d'una Rosa de Jericó

Algunes espècies de Selaginel·la que viuen en llocs desèrtics, com ara Selaginella lepidophylla o rosa de Jericó del desert de Chihuahua (Mèxic), poden resistir la deshidratació en una mena d'estat de latència gràcies a la trehalosa que sintetitzen les seves cèl·lules. La trehalosa és un sucre que pot actuar com solut compatible, substituint l'aigua per protegir-se de l'augment de salinat causat per la dessecació. Quan hi torna a haver aigua en l'ambient, la planta es rehidrata ràpidament i l'aigua torna a ocupar el seu lloc dins de les cèl·lules i en els espais entre les cèl·lules.^[3]