Esbós (dibuix)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Un esbós és un dibuix fet a mà ràpidament que normalment no es considera que sigui un treball finalitzat.[1] Un esbós pot tenir diverses intencions: per a registrar quelcom que l'artista ha vist, desenvolupar una idea més tard o com una manera ràpida de mostrar una idea, imatge o principi. També pot ser una pintura o altra obra (escultura) preparatòria per una altra obra més esmerçada i més completa, o, com bé diu el DIEC, un esbós és una "primera forma imperfecta d'una estàtua, d'una pintura, d'una composició."[2]


Els esbossos es poden fer en qualsevol medi, típicament un medi sec com el grafit, el carbó o el pastel, però també es pot usar la pintura a l'oli i d'altres. Un escultor pot fer un esbós mitjançant argila, cera o plastilina.
Remove ads
Etimologia
La paraula esbós deriva de l'italià sbòzzo, derivat de sbozzare, ‘esboscassar, esbossar’, i aquest, de bòzza, ‘pedra sense desbastar’, d'origen incert.[3]
En anglès la paraula és sketch, el qual deriva del grec σχέδιος – schedios, "fet improvisadament".[4][5][6]
Aplicacions dels esbossos
Els esbossos generalment es prescriuen als estudiants com a part dels estudis d'arts.[7] Això generalment inclou fer croquis d'un model viu que va canviant de postura cada pocs minuts.
En els casos d'artistes com Leonardo da Vinci i Edgar Degas els seus esbossos han esdevingut veritables objectes d'art.[8]
Galeria
- Esbossos per a un monument eqüestre, Leonardo da Vinci 1508-10
- Idea de màquina voladora, Leonardo da Vinci.
- Esbós de Michelangelo.
- Esbós atribuït a Carel Fabritius.
- Esbós de venècia per Canaletto.
- Esbós per Pierre-Auguste Renoir, 1870.
Referències
Vegeu també
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads
