Escif (ceràmica)

L'escif^[1] (en grec antic: σκύφος) fou la tipologia de ceràmica grega per a beure més popular durant el període geomètric. De caràcter innovador, s'exportà tant a les metròpolis gregues com a les colònies fenícies de la Mediterrània occidental. Es tracta d'un bol de llavi marcat i curt, amb dues nanses horitzontals i una base baixa i ampla, o sense base. La decoració acostuma a limitar-se a la banda de les nanses.^[2]

Escif àtic del 490-480 aC

Els escifs corinti solen denominar-se amb el terme més específic de còtila (κοτύλη), que antigament designava genèricament una copa (la còtila també era una unitat de volum).

A Catalunya es conserva un exemplar d'escif ibèric a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, provinent del jaciment de Darró.^[3]