Lladres d'estar per casa

Lladres d'estar per casa (títol original: Small Time Crooks) és una pel·lícula estatunidenca de Woody Allen estrenada el 2000 i doblada al català.^[1]

Lladres d'estar per casa

Small Time Crooks
Fitxa
Direcció	Woody Allen
Protagonistes	Tracey Ullman Elaine May Hugh Grant Woody Allen Michael Rapaport Tony Darrow Jon Lovitz Elaine Stritch Larry Pine Douglas McGrath Frank Wood George Grizzard Brian Markinson Ramsey Faragallah
Producció	Jean Doumanian
Guió	Woody Allen
Fotografia	Zhao Fei
Muntatge	Alisa Lepselter
Productora	Film4 Productions
Distribuïdor	DreamWorks Pictures (USA) FilmFour (UK)
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	2000
Durada	95 min
Idioma original	anglès
Rodatge	Nova York i Nova Jersey
Color	en color
Pressupost	18 milions de dòlars
Descripció
Gènere	comèdia
Lloc de la narració	Nova York

Argument

Ray Winkler, truà anomenat (sarcàsticament?) 'el cervell', s'envolta d'una banda de penjats per efectuar un robatori en un banc. Per això decideixen perforar un túnel des d'una petita botiga fins a la sala dels cofres. Per això, demanen a Frenchy que asseguri una cobertura venent galetes. El robatori falla d'una manera saborosa, però les galetes fan furor i Frenchy i Ray es fan rics amb les galetes. Rica però sense cultura i sense gust, Frenchy somia pertànyer a l'alta societat i amb apreciar l'òpera. Allà coneix David, esteta i director d'una galeria d'art a qui demana "lliçons de vida". La ingènua Frenchy no quedarà decebuda.^[2]

Repartiment

• Woody Allen: Ray Winkler
• Tracey Ullman: Frenchy Fox Winkler
• Hugh Grant: David
• Elaine May: May
• Michael Rapaport:Danny
• Tony Darrow: Tommy
• Jon Lovitz: Benny

Escenes més interessants

• La recepció a casa dels Winkler... i la decoració del pis.
• La presa de pèl de Frenchy quan es nega a prestar els diners a Ray per fer el robatori.
• L'obra de teatre contemporani que fa que Ray s'adormi.
• El robatori del collaret i les rèpliques estúpides de la pobra May.
• Les escenes on la banda cava el túnel per arribar al banc.

Rebuda

"Una de les últimes grans obres d'Allen que elabora un exercici de comèdia magníficament construït. (...) arremet sense pietat, entre riallades, contra la cultura de l'èxit."^[3]