Lluer encaputxat
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El lluer encaputxat[1] (Spinus magellanicus) és una espècie d'ocell de la família dels fringíl·lids (Fringillidae). Hi ha dotze subespècies, incloent-hi S. m. santaecrucis. Anteriorment, aquesta subespècie es considerava una espècie separada (Spinus santaecrucis; Todd, 1926).[2][3][4]
.svg){kind=link}
Remove ads
Descripció
.jpg?oldformat=true)
♂
♀
El lluer encaputxat és un ocell cridaner i bonic que presenta un marcat dimorfisme sexual. Els mascles tenen la caputxa, les ales i la cua negres, i són de color groc oliva per sobre i groc brillant per sota amb grans pegats grocs a les ales. Les femelles són més apagades i no tenen la caputxa negra. El cant és una llarga sèrie de notes ràpides i grinyols; de vegades molts mascles canten junts.[5]
Remove ads
Hàbitat i distribució
Es troba en boscos i prats amb arbres dispersos i generalment molt gregària; de vegades també s'associa amb estols d'espècies mixtes.[5]
Habita sabanes, matolls de muntanya, ciutats i conreus del sud-est de Veneçuela, Guyana i adjacent nord del Brasil, Andes des del sud-oest i est de Colòmbia, cap al sud, a través de l'Equador i el Perú, fins al nord de Xile i terrenys menys alts de Bolívia, centre i est de Brasil, el Paraguai, Uruguai i nord i centre de l'Argentina.[6]
Remove ads
Filogènia
El lluer encaputxat forma part d'una radiació adaptativa recent i ràpida dels lluers Spinus a Sud-amèrica.[7]
Elizabeth Beckman i Christopher Witt van demostrar que els ocells dels Andes a la part nord-oest de la serralada estaven més estretament relacionats amb el lluer becgrós (S. crassirostris) i que, per tant, el lluer encaputxat és parafilètic i inclou almenys dues espècies.[7]
Subespècies
Hi ha dotze subespècies, incloent-hi S. m. santaecrucis del centre i l'est de Bolívia. Aquesta subespècie de vegades es considera una espècie separada.
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025), conté dotze subespècies:[8]
- S. m. capitalis (Cabanis, 1866) ─ centre de Colòmbia cap al sud, a través de l'Equador fins al nord-oest de Perú.
- S. m. paulus (Todd, 1926) ─ sud de l'Equador fins al sud-oest de Perú.
- S. m. peruanus (Berlepsch et Stolzmann, 1896) ─ Perú central.
- S. m. urubambensis (Todd, 1926) ─ sud de Perú i nord de Xile.
- S. m. santaecrucis (Todd, 1926) ─ Bolívia central.
- S. m. bolivianus (Sharpe, 1888) ─ sud de Bolívia.
- S. m. hoyi (König, 1981) ─ Andes centrals del nord-oest de l'Argentina.
- S. m. tucumanus (Todd, 1926) ─ Andes occidentals del nord-oest de l'Argentina.
- S. m. alleni (Ridgway, 1899) ─ sud-est de Bolívia, oest de Paraguai i nord-est de l'Argentina.
- S. m. ictericus (Lichtenstein 1823) ─ est i sud de Paraguai i sud-est de Brasil.
- S. m. magellanicus (Vieillot, 1805) ─ Uruguai i est de l'Argentina.
- S. m. longirostris (Sharpe, 1888) ─ sud de Veneçuela, oest de Guyana i nord de Brasil.
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads