Subirats

Història

Els primers assentaments al municipi són antiquíssims, probablement anteriors al Neolític. Els assentaments ibers són els primers que esdevenen estables i importants. Els seguiran les etapes romana i visigoda, fins a l'entrada dels sarraïns, al segle viii. No fou fins dos-cents anys més tard que la plana es va repoblar. El primer fogatge data del 1358 i diu que el castell de Subirats pertany a Ramon de Riu-sec, i s'hi compten 142 focs, que equivalen a 639 habitants. Al segle xv, la població es va reduir a la meitat a causa de les epidèmies i de l'emigració cap als regnes de València i de Mallorca. Fins al segle xvii hi ha poca informació per la pèrdua dels arxius durant la Guerra Civil Espanyola. Se sap que hi hagué moltes morts a causa de la Guerra de Successió Espanyola. L'any 1764, la parròquia de Sant Sadurní de Subirats es va separar del municipi i es va passar dir Sant Sadurní d'Anoia. Novament, la Guerra del Francès va suposar una important davallada demogràfica per al municipi. Al segle xix és quan els pobles creixen més i adopten l'actual fesomia. L'any 1887, Subirats va assolir els 3.194 habitants. L'envestida de la fil·loxera, al contrari del que es pot pensar, no va fer minvar gaire la població, i no va ser fins a la Guerra Civil Espanyola que es va constatar una nova davallada demogràfica. Amb l'arribada de la democràcia i, sobretot, a partir dels anys noranta, el municipi experimenta un creixement general de la població.

Remove ads

Entitat de població	Habitants (2024)
Ordal	679
Sant Pau d’Ordal	614
Casablanca	461
Lavern	446
Can Rossell de la Costa	184
Can Cartró	180
la Muntanya Rodona	110
Ca l'Avi	102
Cantallops	99
els Casots	83
Can Rossell	82
Sant Joan Salerm	69
Can Batista	66
el Pago	65
Can Bas	47
Font: Idescat

Demografia

Més informació 1497 f, 1515 f ...

Subiratencs il·lustres

Ramon (o Raimon) Martí (circa 1230-1284): frare dominic. Va ser el millor especialista en coneixements aràbics i jueus del seu temps, així com un aferrissat lluitador teològic contra l'islam i el judaisme. És autor d'un diccionari àrab-llatí per a ús dels missioners cristians, d'una Explanatio symboli apostolorum, on resumia els arguments apologètics a favor de la fe cristiana, del Capistrum iudeorum, contra jueus i sarraïns, i sobretot del Pugio christianorum (1278) (més endavant conegut com al Pugio fidei, "Punyal de la fe") escrit en llatí i farcit de textos en hebreu, una de les obres apologètiques més divulgades.
Salvador Mata del Racó i Puig (1859-1933): Farmacèutic, filòsof, viticulor, escriptor, conferenciant i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892). Va ser president del Consell Comarcal de Vilafranca del Penedès i fundador i president del Centre Agrícola de Vilafranca. El 1925 és nomenat director del Laboratori Químic de Vilafranca del Penedès.
Pompeyo Mata del Racó i Puig (1869-1935?): Diplomàtic. Entre d'altres, destaquen el seu càrrec com a canceller d'Espanya a Caracas (Veneçuela), nomenat pel rei Alfons XIII el 1919.
Pere Guerau Maristany i Oliver (1863-1926) També anomenat Pere Grau. Hisendat, polític i mecenes, de família enriquida amb el comerç de vins i caves amb Amèrica. Ennoblit el 1912 pel rei Alfons XII amb el títol de comte de Lavern. Entre d'altres, va ser vicepresident i president en funcions de l'Ateneu Barcelonès, per donar pas a Pompeu Fabra. Va ser elegit diputat com a liberal monàrquic el 1901. Va ser un gran mecenes i, entre altres coses, donà la col·lecció completa de manuscrits originals de Jacint Verdaguer a la Biblioteca de Catalunya. A Lavern hi va fer construir una masia monumental anomenada Cal Maristany. Fou enterrat al Masnou, en un magnífic panteó obra de Josep Llimona.
Domènec Cols i Puig (Sant Pau d'Ordal, 1928 - Barcelona 2011): compositor, organista i prevere.

Remove ads

Història

Geografia

Demografia

Subiratencs il·lustres

Referències

Vegeu també

Bibliografia

Enllaços externs

Wikiwand - on