Watara Supervision

La Supervision és una consola portàtil de joc produïda per l'empresa taiwanesa Watara entre 1992 i 1996, durant la quarta generació de videoconsoles, quan la Game Boy de Nintendo ja dominava el mercat de portàtils; també va ser comercialitzada per altres empreses com Audio Sonic, Hartung (Alemanya), Quickshot (Regne Unit), Videojet o Vini Videojet amb els noms d'Electrolab (a l'Argentina), Hypervision, Tiger Boy, Travel Mate o Quickshot Supervision (al Regne Unit).^[1]

Watara Supervision
Fabricant	Watara (en)
Llançament	1992
Final de vida	1996
Estat	Discontinuat
Preu	49,95 $ 200 FF
Característiques de CPUs
Freqüència	4 MHz
Característiques
CPU	WDC 65C02

Encara que la Supervision era tècnicament superior a la Game Boy en alguns aspectes (una pantalla de 160×160 píxels, però pitjor en moviment), més barata (40 dòlars menys, encara que Nintendo baixà el preu al poc de temps) i tingué promoció internacional (fins i tot aparegué com a premi en concursos televisius), fracassà en l'obtenció de llicències de jocs rellevants, per la qual cosa deixà de produir-se quatre anys després de l'eixida:^[2] sense el suport d'altre productors de jocs internacionals^[3] —pràcticament tots els cartutxs de Supervision són de fabricants taiwanesos o de Hong Kong—, la qualitat del seu catàleg de títols era pobra, formada per clons d'altres jocs com Crystball (inclòs amb la consola) o Super Block; l'única llicència notable és la del Super Pang.^[1]

La segona versió de la consola, amb pantalla abatible, és compatible amb el perifèric TV-Link, consistent en una base que necessitava quatre piles AA més i un cartutx especial per a connectar-la a la televisió i jugar els jocs en quatre colors en compte de grisos, encara que el programari n'interpretava alguns de manera cridanera.^[4]

• 
  Les Watara i Quickshot
• 
  Detall del port de TV
• 
  Vista interior
• 
  Cartutx de Super Block

Encara que a Europa els cartutxs es venien en caixes de cartó, com els de Game Boy, a l'Amèrica del Nord es comercialitzaven en paquets de plàstic d'un sol ús, la qual cosa fa més difícil trobar exemplars de col·leccioniste: dels cinquanta-sis jocs publicats a occident, se n'han emulat quaranta-set, amb programari per a Dreamcast, Game Boy Advance, GP2X, Nintendo DS, Windows i Xbox.^[2]